divendres, 3 de desembre de 2010

Els senyors de barret de llauna


 Va haver-hi un temps en què un seminarista de Banyoles va agafar la ploma per escriure un recull etnopoètic per un concurs literari. Es tractava d'Elies Pigem i Rosset, autor d'un treball -destruït a començaments de la Guerra Civil de 1936-1939- molt extens i complet. Deduïm la seva obra a partir de l'índex que el pacient director de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore, Tomàs Carreras, publicava a mesura que anava incorporant nous treballs a l'arxiu que ell dirigia.
El treball de Pigem va guanyar un accèssit al premi de l'Arxiu en el certamen de la Congregació Mariana del Seminari de Girona, de l'any 1916. El número 20 de l'apartat de "Tradicions" el banyolí Pigem escriu una llegenda: "Els senyors de barret de llauna", recollida a Banyoles. Aquest és el títol d'una llegenda que desconec, però que trobo de títol molt divertit. 

Si hagués de batejar aquest blog amb un altre nom ho tindria de seguida ben clar: "Els senyors de barret de llauna". I quan penso en aquest títol de seguida em ve al pensament el grafit d'una casa del carrer Nou i la certesa que aquells homes cofats amb barret i tocant el llaüt només poden ser els nostres senyors amb barret de llauna. Descobrir i reproduir el grafit d'una casa del carrer Nou pot ser tan emocionant com buscar l'argument d'una llegenda perduda. A Lletres de Travertí ens entretenim amb els petits detalls, que trobem sovint emocionants i suggeridors. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada