dissabte, 11 de desembre de 2010

Petits tresors

Quan una família es muda de casa apareixen un munt d'objectes per llençar. De l'antiga carboneria del carrer de Santa Maria en vaig salvar una antiga calaixera amb un marbre rosat preciós, un picadora, les pastilles de sabó "Lagarto", la cartilla militar de l'avi Pepet, les estisores amb què cosia la padrina, un antic dietari de l'any 1936 amb notes de la carboneria, fotografies, recordatoris... Un munt d'objectes que s'haurien llençat a les escombraries però que jo, marrec aleshores,  vaig decidir quedar-me.
Tots aquests objectes em fan sentir banyolí, i vindiquen allò de "salveu-me primer que sóc de Banyoles", que és, de fet, la cançó que cantaven els nostres padrins a la Puda: "Raça banyolina...". Sovint em trobo objectes semblants en aquestes llibreries de vell que tant em roben el cor. Talismans abandonats per hereus indiferents que no han sabut apreciar la grandesa dels petits objectes. Llavors penso en la sort que tinc de posar noms i cognoms a tots els meus petits tresors i veig la padrina cosint i tallant amb les estisores fosques, i anotant en el seu dietari que la "Cavallitos" li deu uns quants cèntims. I el racó del pis de dalt on guardaven les pastilles de sabó i el calaix de baix de la calaixera, allà on la padrina guardava les cartes (dissortadament cremades) que l'avi Pepet va enviar del front del Segre i les fotografies de tota la quitxalla que sortia en aquell balcó del carrer de Santa Maria a fer el tafaner.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada