divendres, 24 de desembre de 2010

Santa Quitèria


Vista esplèndida des del campanar de Santa Quitèria de Sant Miquel de Campmajor. La santa, advocada contra la ràbia o la hidrofòbia. Parlar de santa Quitèria i no parlar de l'aigua és com parlar de la guerra del Francès a Campmajor i no parlar del doctor Rovira. Santa Quitèria, igual que santa Àgata, dóna seguretat a l'home; i aquest domina així l'abrivada, el brugit dels torrents que s'ajunten, les tamboriandes i la por de veure com l'aigua bull des de terra estant. Ja hem vist com els usallencs i usallenques avisaven el capellà perquè beneís el terme quan els bullidors del pla d'Usall-Martís entraven en funcionament. Imagineu-vos, doncs, la por de la gent de la Vall quan veien com el terreny s'enfonsava i naixia un estanyol allà on era terra ferma. A Sant Miquel l'aigua flueix de diverses maneres i per la tranquil·litat des habitants d'aquesta vall vetllen dues santes, venerades des de fa segles. Una va foragitar el dimoni i va enfonsar la resclosa que bastia per negar la vall de Campmajor. L'altra s'erigeix des d'un altar i, amb un campanar que fa de guaita, vetlla amb una gran serenor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada