dilluns, 10 de gener de 2011

El Mal Caçador

 Diversos folkloristes i escriptors com ara Josep Romeu, Josep M. de Segarra, i Joan Maragall van escriure poemes referits al mite del Mal Caçador: "Corres i correràs, mai t'aturaràs. Aquesta és la sentència". Un poeta de Banyoles, Jordi Colomer, ens fa ara una revisió d'aquest mite amb la figura d'un simpàtic antiheroi. El Mal Caçador és el cinquè volum de la col·lecció Contes de Llegenda, llibre il·lustrat per Marc Vicens, editat pel Consell Comarcal del Pla de l'Estany i dedicat al municipi d'Esponellà.
                El mite del Mal Caçador té el seu origen amb el mite clàssic d'Acteó, fill d'Aristeu i d'Autònoe, caçador empedreït que fou convertit per Àrtemis en un cérvol i devorat per la seva pròpia gossada. Algunes versions del mite estableixen que Acteó va ofendre Àrtemis, deessa de la caça i del regne animal, en vantar-se de ser millor caçador que ella. Així ho escriu, per exemple, Eurípides a Les Bacants. El mite donarà pas a un recull de personatges condemnats a trescar a perpetuïtat: el jueu errant, el caçador Negre, el rei Herodes, l'home de la lluna, el comte Arnau... Les semblances del Mal Caçador amb aquest mite foren molt ben estudiades pel folklorista Rossend Serra i Pagès.
                La tradició del mal caçador a la nostra comarca és present a la llegenda d'un senyor que, enderiat per la cacera, arriba tard a una celebració religiosa. En veure que el capellà ja ha començat la missa dispara una fletxa de la seva ballesta i mata el sacerdot dins el recinte sagrat. Aquest fet provoca la venjança dels feligresos que empaiten i maten l'assassí que vol escapolir-se. L'ànima del mal caçador és condemnada a vagarejar fins a l'eternitat i apareix en certes diades. Lluís G. Constans ens situa aquesta llegenda a Fares i reconeix l'existència d'una variant a Juïnyà. Joan Amades situa aquesta tradició a Beuda. L'historiador Antoni M. Rigau també en fa referència i la localitza al castell d'Esponellà. Aquesta versió és, de fet, l'origen del llibre que centra aquest article.
                Una variant d'aquesta llegenda descriu un caçador que escolta missa i que, de cop i volta, l'alerten els lladrucs dels seus gossos que han descobert una llebre. En el moment en què el capellà lleva Déu, el moment més important de la celebració eclesiàstica, el caçador abandona l'església per empaitar la llebre. De resultes d'aquest acte l'home rep el càstig de seguir l'animal a perpetuïtat, que no atraparà mai. En alguns masos, a negra nit, quan s'aixecaven lladrucs imprevistos, algunes padrines que coneixien bé aquesta història no s'estaven de recordar: "Aquesta nit he sentit el caçador, que passava amb els gossos...". Així m'ho confià, per exemple, en Tonet Riera, fill de can Gifre, que així ho memora de la seva padrina, Maria Badosa, filla de can Plana de Falgons.             
                El mite del Mal Caçador fou utilitzat per l'Església per la seva conveniència i pel seu interès. L'Església ha condemnat sempre les caceres infernals i, al llarg de la història, ha castigat i amonestat les persones que no han seguit les celebracions religioses. Ara, Jordi Colomer ens ofereix una versió moderna i canviada del mite en un conte que té nombrosos tocs d'humor, mostra un ús elaborat de la llengua i inclou interessants paraules pròpies de la nostra comarca. El personatge que crea l'autor és un antiheroi, un personatge que ens acosta valors actuals com ara el respecte per la natura. Els textos vénen acompanyats per unes precioses il·lustracions de Marc Vicens. Vicens, fill de Cornellà del Terri, és un il·lustrador-dissenyador amb ofici. Vegeu-li alguns treballs en el seu blog: http://marcvicenscoll.blogspot.com. Tots les imatges que ens regala són destacables, però a mi em té el cor robat aquesta planta plena de merles. També sobresurt el baró a cavall d'en Baumot i la trajectòria de la fletxa fansiu en un cel verdós, contemplada amb curiositat per una colla de granotes. La portada del llibre sembla inspirada en la jungla exuberant d'Henri Rousseau.
                El conte d'en Colomer denuncia en certa manera la utilització interessada del mite clàssic i ens presenta un mal caçador atípic, modern, lleuger com l'aurella. Un genet que davalla Fluvià avall i que menja alls i que renega expressament per molestar les ànimes fines del castell. "El seu somni era sortir, cada dia, del castell, que anava ple de xerrameques i xerramequeries, i endinsar-se ell i Baumot, cap als boscos de la contrada, per entre les oliveres que un bon dia van omplir els turons dels verals més propers". El nostre personatge té una gran habilitat amb la ballesta i, gràcies a ella, afaita amb una fletxa fansiu (el nom ve inspirat pel Feng Shui) els bigotis dels tres bisbes que volen burlar-se d'ell, i que garlen, i que bescanten. I aleshores ens adonem que aquest mal caçador és el nostre amic, el físic, el monitor d'Oix, l'activista cultural, aquest poeta que ara ens regala la prosa que no ens mereixem. I nosaltres, lluny de seure a la taula d'aquells que adoctrinen i que garlen, volem també seguir les petges d'aquest baró. Els qui estimem la llibertat volem seguir el vol d'aquest colom color rajola que, lluny de restar engabiat com els que observem cada any per la Fira de Sant Martirià a la Draga, vola ara feliç i lliure pel cel d'Esponellà.

3 comentaris:

  1. Ostres! gràcies, és molt útil, gràcies per compartir aquesta informació amb nosaltres bon home:)

    ResponElimina
  2. estem fent un teball a l'escola sobre això, necessitavem informació i aquí n'he trobat bastanta, moltes gràcies :)

    ResponElimina
  3. M'agrada que us hagi servit l'article. D'altra banda us recordo que a partir d'ara qualsevol comentari que no porti la identificació del seu autor no serà admès en aquest blog.

    ResponElimina