dimarts, 22 de febrer de 2011

Anant a Sant Miquel

Avui he anat a Sant Miquel de Campmajor a portar alguns llibres amb la teu veu. La recta de Casa Nostra se m'ha fet llarga, i l'escala llarga de can Xirgues, la casa on va anar a votar la teva mare abans de la guerra, aquella que es va vestir de rei mag per obsequiar-te a tu i a en Vicenç uns regals senzills, era igual com tu la vas conèixer, igual com tu t'hi vas enfilar per anar a aprendre a escriure i a llegir. M'han vingut ganes d'aturar-m'hi i de clavar-hi una placa que digués: "Aquí va aprendre-hi a escriure i a llegir en Xico Castellar". Als primers revolts m'han vingut els topònims que tu em deies quan enfilàvem la pujada. Allà on treien xalió per fer cimà, un indret embardissat vora carretera, allà on escaties pins, allà on dominaves el territori i enfilaves cap a Matamala a festejar.  I primer a cal Ferrer i després a l'hostal he deixat la teva veu, en paraules que tu em vas regalar sense demanar res a canvi. I allà a cal Ferrer, allà on els del comitè del Torn va requisar rampins per tancar la carretera i confiscar cotxes t'he deixat, en forma de llibre. I allà on les tertúlies de l'hostal esdevenen un ritual diari he deixat les teves paraules generoses. Mentre et llegeixin, amic, la teva veu es mantindrà viva per sempre entre nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada