diumenge, 6 de febrer de 2011

Fuetades a l'era

Un interessant article del diari El País ens revela el terrorífic cas d'un soldat assassinat per un superior pel senzill fet d'haver perdut el pas en una desfilada. Aquest article m'ha fet pensar en les vivències que en Tonet Riera i en Xico Coll em van explicar de la seva instrucció militar a Osca, l'any 1939, en una mili llarguíssima que va marcar part de la seva joventut. Ells dos s'havien emboscat a la serra de Portelles i no havien participat en la Guerra Civil de 1936-39. Però només de trepitjar el quarter d'Osca van ser insultats. "¡Coño, si sois todos rojos!"-va exclamar un oficial en veure que la majoria de reclutes eren catalans. Els dos nois van participar en aquelles desfilades absurdes que tant han obsessionat als cafres amb galons. Ells dos seguien la direcció que menava l'energumen de torn i allà, tots al mateix pas i girant d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra, allà van recordar una escena que els escalfà l'esperit. Aquella manera de desfilar els va recordar com giraven les eugues a l'era dels seus masos, aquells animals que voltaven i voltaven per tal de separar el gra de la paia. Ells ho havien fet ja moltes vegades i aquella imatge els recomfortava i els va fer arrencar unes rialles tendres que van alertar l'animal amb galons que comandava la instrucció. El mando els va fuetejar i, a l'instant, els dos vailets van emmudir. Estic segur, però, que malgrat el dolor de la fuetada ells no van deixar de pensar en aquell feinejar a les eres de can Gifre i de can Castellar. Posaria la mà al foc que ells no van deixar d'evocar aquelles imatges que els mantenien calents i esperançats en aquella estúpida, gèlida i absurda realitat que els rodejava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada