dissabte, 26 de febrer de 2011

L'ardit del poiós, el mocós i el lleganyós

Hi havien tres nois que tenien tres defectes. El primer sempre es gratava el cap com si tingués pois, el segon es fregava els ulls com si es traiés lleganyes i el tercer es passava el braç pel nas com si es traiés mocs.
Veus aquí, però, que es van adonar tots tres que la gent es reia d'ells i van acordar de corregir-se i avisar-se mútuament si queien altra vegada en el parany de gratar-se el cap, fregar-se els ulls i tocar-se el nas. Però veus aquí que els tres nois van anar a marina. I un d'ells, el que sempre es gratava el cap va dir:
-Mireu, un barco.
I va aprofitar l'ocasió per estendre el braç i per gratar-se el cap.
-A veure, a veure... -va dir el lleganyós fent veure que es posava la mà al front per protegir-se del sol i aprofitant l'ocasió per fregar-se els ulls.
-Tant se'm carda si va cap aquí o cap allà... -va dir el mocós movent el braç d'esquerra a dreta i tocant-se finalment el nas.

Aquesta contrarella l'he recollida d'en Tonet Riera i em sembla molt divertida. Així l'he contada avui a la família i la meva mare de seguida m'ha dit que en sabia una versió, que aquesta història l'explicava una tia seva, la Margarideta Turró, que vivia al carrer Santa Maria, allà on en Pere Màrtir tenia una barberia i on vaig veure per primera vegada una navalla de barber. El cas és que la meva mare, Teresa Gifra, me l'ha contada més o menys així:
Hi havia tres beneits que volien desacostumar dels seus defectes. El primer estirava el braç, el segon es gratava el cap com si tingués pois i el tercer es gratava les aixelles amb la mà. Els tres beneits van anar a marina i allà van veure un barco.
-Mirad un barco -va dir el primer beneit estirant el braç.
-¡Cuánta gente! -va dir el segon beneit gratant-se el cap com si tingués pois.
-¡Vienen remando! -va dir el tercer beneit movent els braços imitant els moviment que fan els remers quan remen i aprofitant l'ocasió per fregar-se les aixelles amb els braços. 

La contarella m'ha fet molta gràcia i he pensat que seria interessant divulgar-la (no apareix al llibre perquè en Tonet me l'ha explicat recentment); la mateixa que ha memorat avui la mare a sobretaula. La primera vegada que me la va explicar en Tonet no recordava el defecte d'un d'aquells nois. Ahir m'ho va dir amb un somriure que li anava d'orella a orella: "Ja sé què li passava aquell beneit... Es gratava el cap". Només jo dels qui estàvem a la tertúlia ha entès de què anava l'assumpte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada