dimecres, 9 de març de 2011

l'Esteve de Bastarra

Aquella parella de guàrdia civils de Mieres, un, gros com una carbassa i l'altre, prim com una ninyola, van arribar-se fins a Bastarra. Era fosc i la llum d'una candela a l'interior els va alertar. No podia ser l'Esteve, el solitari estadant del mas. Ell anava a dormir a l'hora de les gallines i aquella llum indicava la presència d'un foraster. Havien rebut l'avís que un pres  s'havia escapat de la presó de Girona i era preceptiu rondar pels masos amb el subfusell sempre a punt per a qualsevol sorpresa. Els dos guàrdies civils van cridar que obrissin la porta, que tenien la casa rodejada amb més de vint homes armats. La porta no es va obrir. Llavors van colpejar la porta amb les culates de les armes i van obrir els batents i, sorpresos, van descobrir l'Esteve assegut sobre la taula, tremolós, davant d'una llauna de sardines. L'Esteve era tan pobre que ni cadires tenia per asseure's. Aquell imatge els va commoure. Van registrar la casa i no van trobar ningú. L'Esteve va dir que havia anat a mercat a Amer i que per això havia arribat tard. Dies més tard, l'Esteve va anar a comprar a una botiga de Mieres. El botiguer li va dir que tot el que havia comprat ho tenia pagat, però que no li podia dir qui ho havia fet. L'Esteve no va saber mai que havia estat un d'aquells guàrdies civils que havien entrat al seu mas d'aquella manera tan violenta. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada