diumenge, 20 de març de 2011

Instants memorables (10): La veu de les bruixes

De tant en tant pujava a la font de can Gifre en Josep Viñals, fill de la Coma, a emplenar garrafes d'aigua. Sempre demanava permís a en Tonet per fer-ho i algunes vegades s'apuntava a la tertúlia i ens regalava algun record. Recordo que amb en Josep vam anar plegats fins a Hostalets d'en Bas per tal d'anar a veure un familiar que guardava una fotografia del seu pare, en Jaumic, aquell home que va escoltar l'estimbada d'uns bous des dels cingles de Golany. Parlàvem dins el cotxe del costum antic de cremar llor i romaní beneït i llavors, en Josep, va recordar la veu que el poble atribuïa a aquelles malcuades que portaven pedregada.



" El llor, encara, el romaní, però, no es pot sofrir!".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada