diumenge, 13 de març de 2011

Jonqueres



"Dalt d'un turó, lluny del borgit dels homes, assaborint la pau de les oliveres que la enronden, resta en peu una capella antiga. Santa Maria de Jonqueres.
 La porta d'ingrés surmontada d'una llinda que sosté l'arch de descàrrega construhït amb llises dovelles; més amont, presidint la façana, l'ayrós finestral ab les seves arcades, els seus bonichs capitells y les parlones columnes ahont reposen, la acrotera de la tradició orienta; el contorn clàssich del absis, ab més traces de forcia romana que no pas d'asceteri, tot  ens testimonieja com l'església de Jonqueres és un de tants monuments romànichs que'ns llegaren els temps medievals.
Un bocell de pedra guarneix les cares externes y en l'indret del absis se decora ab minúscules motllures. El campanar de cadireta segueix igualment el patró adoptat pels constructors del país.
A la banda esquerra hi ha la porta que'en sos bons temps donava l'ingrés a la espayosa claustra; un fust ab el seu capitell, qu'ara fan de sócol a l'aygua beneytera, procedexen, probablement, d'aquella dependència monacal avuy esfrondada.
(...)
Ara la església que capça'l puig de Jonqueres resta només com una remembrança d'aquella civilisació que performà Catalunya, però acusa a la nostra generació de la indiferència ab que contemplem com cau en runes un patrimoni gloriós.
Els pagesos que pasturen llur bestiar per les comes de dejús la capella, de vegades posen la mirada en els paraments del edifici: pobres! és per cercar en la ratlla que'l sol hi projecta, en ser gran dia, l'hora que no troben qui'ls hi digui enmig de la llur gran indigència".

Pere Vayreda
(1924)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada