dijous, 10 de març de 2011

L'avi Marcelino

Durant uns quants anys vaig anar a Olot amb bicicleta. Ho solia fer a finals del mes de juny, pels volts del meu aniversari. Era un costum anual el d'agafar la bicicleta de carreres i enfilar la carretera de Mieres i de Santa Pau i tornar per Castellfollit i Besalú. A Olot anava a veure l'avi Marcelino a casa la meva tia. L'avi Marcelino, fill de can Patorra de Tortellà, casat amb la Maria de ca la Borrona del mateix poble. L'avi, fill d'un poble on els Vergés són família nombrosa, va anar cap a Olot. L'avi va ser un d'aquells jornalers que anaven de mas en mas a guanyar-se el jornal bonament com podien. Quan arribava a Olot jo em feia un fart de preguntar-li coses però m'era impossible arrencar-li cap record. Durant la guerra, a la retirada, ell havia anat de Lleida a la Miana a peu i s'havia emboscat igual que en Xico i en Tonet. M'hauria agradat molt haver recollit retalls de la seva vida, vivències, instantànies del seu passat. Tot i que amb prou feines el vaig conèixer només sé que el vaig estimar com si m'hagués explanat cada detall del seu llarg viatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada