dimarts, 8 de març de 2011

"Mia eres!"

Sovint pensem que la comarca, aquesta frontera que ens han marcat els polítics, reflecteix només el bategar de la nostra gent en el mapa. Anem equivocats. 
"No, no hem d'arribar-nos a Lourdes d'Empordà perquè no és el Pla de l'Estany" em deien fa quatre dies un grup d'investigadors de Banyoles a l'hora de planejar una sortida cultural sense saber el vincle, la devoció o la necessitat que va portar tants fills a l'altre costat del riu. Si no parlem de Lourdes tampoc hauríem de parlar del Torn, ni de Fares, ni del Collell, ni de Mieres...  A l'hora de recollir i divulgar la cultura de la nostra gent hem de passar aquestes fronteres artificials. I això ho dic en comprovar la càlida rebuda que ha tingut el meu darrer llibre a Mieres. ¿Com podia parlar de Falgons i no parlar de Mieres, de la roca de la Por, d'en Quim de les Ermites, dels emboscats que van robar el gra del costat de l'ajuntament, dels ciris beneïts i més cars que es venien a can Carlina, de la taula dels Barons de Pedres Picades, d'aquesta etimologia popular que explica el viatge i el sentiment del rei moro que, al collet de Bastarra, es va girar per veure els dominis que abandonava per exclamar: MIA ERES!"?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada