dimarts, 5 d’abril de 2011

Instants memorables (14): Uns homes valents!


Negre ho va veure el Barbero de Sevilla, en Francisco Collell, després de comprovar la determinació amb què els moros l'havien fet despullar i com es preparaven per a degollar-lo com si fos un xai per un sacrifici. Ell, que s'havia emboscat durant la guerra, ell que s'havia escapolit dels guàrdies del Collell... I ara, quan tornava cap a Banyoles, els feixistes el detenien amb un fugitiu desconegut que l'acompanyava i que, per desgràcia seva, portava dins la seva saca un uniforme militar de la República. Ell, que no en sabia res, i que baixava cap a Banyoles amb una saca plena de botifarres. Els moros, en veure la roba militar que portava el seu company, ja gran, van pensar que s'havien canviat la saca i que aquella roba era seva, que era més jove. I després de robar-li les pertinences de valor, i els diners que portava, el van deixar en calçotets. I amb tot aquell temperi i per sort del Barbero, va baixar en Santbartomeu i en Valentí Masdevall de can Pau. I sort en va tenir el Barbero d'ells, que es van posar marrans i que van dir que aquell noi no havia fet mai cap mal i que havia estat emboscat i que ni s'atrevissin a tocar-lo.  Envalentits per la raó uns homes que vivien a prop de Sant Bartomeu de Matamala  li van salvar la vida i no van deixar mai sol. I aquí, des de Lletres de Travertí, brindem per la valentia d'aquells homes i volem que gestos com aquests siguin recordats per sempre i que no es perdin en el barder de la nostra indiferència.
"Llavores, pobre, ja es veia mort. En aquell moment va baixar en Santbartomeu, en Pere Juanola i en Valentí Masdevall. I entre tots van dir que aquell home que volien matar s'havia emboscat durant la guerra".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada