dimecres, 13 d’abril de 2011

Mossèn Salvador

 He recollit un munt d'anècdotes de l'últim rector resident de Rocacorba. Les seves anècdotes evoquen aquell món perdut, aquell món en què perduraven supersticions, aquell món on les feristeles es "descomunicaven" amb aquells llibres que tenien els capellans i que eren anomenats de "màgica". El temps del salpàs, el temps de beneir el terme al pedró per la Santa Creu de maig. Temps de beneir l'olivera i clavar brots als camps per protegir-los de la pedregada que congriaven els mals esperits. Temps de carlines i creus de palma a les portes dels masos. Temps per buscar pedres de llamps. Aquest és el temps d'aquell popular rector que perdura encara en moltes tertúlies de la nostra gent gran. Ho vaig escoltar d'un veí de Canet d'Adri i ho vaig trobar fabulós: "Quan el Gamarús es tapa, pluja segura..." El Gamarús era el malnom de mossèn Salvador Plana, l'últim rector resident de Rocacorba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada