dijous, 12 de maig de 2011

Mal Pas de Pujarnol

 Al blog, "Memòries del burxeta", llegeixo...

He vist en un llibre: “Quin món tan perdut!”, d'Àngel Vergés i Xifra, Lletres del Travertí, Banyoles 2010, diu: “En un indret que en diuen el Mal Pas, que és abans d'arribar a la Torre de Pujarnol. Doncs allà sempre hi havia serps”. Això que deia. Deu parlar de fa cent o cent cinquanta anys. Jo no en vaig trobar ni una.

És veritat, burxeta, parlo de fa anys. De totes maneres, jo tampoc n'he trobat mai cap de serp al Mal Pas però són moltes les persones que me n'han parlat i que m'han dit que allà era molt freqüent trobar-hi serps. I segur, burxeta, que sabràs que la llegenda d'una serp que beu llet va molt relacionada amb aquest topònim. M'hauria agradat, burxeta, que haguessis vingut a l'aplec de Pujarnol l'any passat. Allà hauríem anat al Mal Pas a trobar serps i hauríem parlat de mossèn Salvador, del capellà de Pujarnol, conegut pel Caçador, sempre amatent a mirar per la finestra, de la paret on hi havia les relíquies de santa Mansueta, de la Torre, de la Paula Güell i d'en Peret de can Sagnari, dels de can Vila, del curandero Jaldeus, dels masos espatllats, dels pobres soldats republicans que van rebre en aquest veral, dels emboscats, de les majordones del rector de Pujarnol: de la Magdalena i de la Rita... 
Diuen que el bisbe un bon dia va retreure al capellà de Pujarnol que tingués dues majordones tan joves.
-Busqueu-vos una majordona de quaranta anys...
-Vint i vint fan quaranta... -va respondre el capellà que està enterrat a Pujarnol.
I llamp que em partís...-que diria el meu amic Lluís-, això es tan veritat com que al Mal Pas hi havia una serp que bevia llet com un nadó afamat! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada