dimecres, 4 de maig de 2011

Visca les Barraques de Porqueres!

Carles Fontserè sempre afirmava que ell no era de Porqueres sinó de les Barraques de Porqueres, aquestes cases manyagues engolides per una urbanització descafeïnada que va créixer al costat d'aquelles cases senzilles que la gent de Banyoles va construir sota els dominis de can Sotirà.

El dia ha acompanyat i els núvols que amenaçaven pluja s'han esbargit. El local que acull l'acte és petit i manyac. De mica en mica la sala s'omple de cares conegudes i amigues. Persones que saben que en Vicenç, l'Antònia i l'Esteve estan enterrats aquí a prop, vora aquests xiprers i aquest comunidor cada vegada més maltractat pels brètols que ja no saben què es comunir el temps o beneir el terme.
I al final de l'acte l'Esteve Coll em confia una història desconeguda protagonitzada per un parell d'aquests homes que descansen ja al cementiri de Porqueres. Eren dos marrecs d'una casa del barri de les Barraques que un bon dia van decidir emular el barber i van decidir esquilar la mula de la casa. Us ho imagineu? La mula, pobre, va quedar ben ensangonada. Els nens varen agafar por i van prevenint repressàlies familiars van decidir tocar el dos i marxar de casa. Van agafar un pa de quilo i van baixar cap als boscos de Merlant. Durant uns quants dies una família del barri de les Barraques va buscar amb desesperació els seus fills, els seus nens que havien desaparegut. El diumenge el capellà que venia del Collell per dir missa va obrir la porta de l'església de Merlant i va trobar un noi. Feia tres dies que s'hi havia ficat i que no n'havia pogut sortir. L'altre el van trobar es veu a la torre de can Ginestar.

Des d'aquest aquest turó em venen les paraules d'en Xico evocant  les peripècies de mossèn Esteve Espunya i les llums que sortien del campanar de Porqueres, en un temps, en què una casa, avui esgavellada, tocava l'església de Porqueres. Des d'aquesta era fàcil arribar al campanar i al cor de l'església romànica. 

Però què queda de tot aquell temps? Per què no recollim el saber popular de la nostra gent gran? Per què hi ha polítics que no saben situar en un mapa el barri de les Barraques?

 Avui aquí, en aquest turó màgic, un munt d'ombres m'han acompanyat. Eren tots els personatges que el meu amic Xico m'havia descrit. He baixat cap a Guèmol feliç de saber que els de can Tista, la Montguixa, els de can Bescaula, els de can Felet, els de can Pa Beneit, els de cal Rei, els de cal Ferrer (En Josep, en Pepet i en Pepito), en Joan de can Morgat han resviscut les seves peripècies i m'han escoltat. Tots aplaudien i amb orgull pronunciaven el crit de "Visca les Barraques! Visca les Barraques de Porqueres!"  
           

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada