diumenge, 26 de juny de 2011

En Tago

Ha mort en Tago, en Santiago Franch i Juandó. Amb en Tomàs Camós havíem de publicar aquesta tardor la seva biografia i recollir diners per comprar-li un audífon. En Tago ha mort sense haver vist el seu llibre.  
En Tago era un outsider. Fill d'una de les famílies més adinerades de Banyoles, Santiago Franch i Juandó va quedar orfe de pare ben aviat. En Tago fou un home polifacètic, amb moltes cares i arestes diverses. Un home que amb una BB va anar a conèixer el món i que amb els seus Opels va trepitjar mitja europa en un temps en què ningú a casa nostra viatjava. Guardo les llibretes dels seus viatges i les seves diapositives que mostren  solitaris com ell: gitanos, pidolaires i nens. Infants que se li acosten i que ell fotografia com si fossin membres de la seva família. Els qui retreuen en Tago el seu caràcter iracund i que només li recorden alguns episodis violents d'extremisme religiós (fou membre d'Acció Catòlica) haurien de llegir les cartes que en Tago va escriure i que va dedicar als seus gossos, aquella gossera que tenia a can Mateu de Camós, una casa mig enrunada que ell va aixecar amb diversos invents (tenia l'habitació dels invents) a prop del riu Matamors. Recordo que una vegada amb el pare el vam anar a veure i com no vam baixar del cotxe fins que ell va haver sortit de la casa. Abans, ens havia donat la benvinguda una colònia de gossos i gosses que, enfilant-se a dalt el capó del cotxe, ens observaven amb curiositat però també amb la severitat que tenen totes les guàrdies personals. Aquella canilla era la guàrdia pretoriana del nostre Tago, aquell ancià amb barba de profeta que tenia carrera de químic i que havia treballat al Paquistan per les Nacions Unides. En Tago va fer nombroses xerrades explicant els seus viatges, va promoure amb l'Olivas les "Fiestas en el aire" als Catòlics, que es ballessin sardanes a la Plaça Major i que es representés un any els Pastorets gràcies a la seva tossuderia. Fou un dels fundadors del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, impulsor de diverses excursions a la comarca i del reviscolament efímer de l'aplec de Sant Maurici.
A casa ens portava  líquid per a la rentadora i la mare sempre el convidava a sopar i ell sempre acceptava. A taula parlava i discernia sobre qualsevol tema. A voltes s'abrandava si li portaves la contrària però sempre s'amainava com un nen tot després. Aquest mes de juny se n'ha anat, sense fer fressa, gairebé en l'anonimat. Alguns els recordaran pel seu invent per combatre la seva sordera que van mostrar els de l'APM, un programa de tevetrès que ridiculitza el personal i que busca les gràcies i desgràcies dels personatges que la càmera filma i no deixa escapar. Jo em quedo amb la seva imatge i el seu cotxe de senyor, negre, passejant per Banyoles i amb els seus escrits. En Tago fou també escriptor i en més d'una ocasió va temptejar les muses per recollir les seves vivències. Les notes que escrivia a la fonda on va viure o a la Botiga del Pa dels Turers eren píndoles medicinals a les quals s'aferrava diàriament. Espero que ben aviat pogueu llegir les seves paraules i entendre millor el personatge que ens ha deixat. El cel d'en Tago és un cel ple de gossos: amb en Gorri, la Viola, en Duc... Avui, quan l'han vist arribar, s'hi han abalançat a sobre i l'han llepat de dalt a baix tal com feien allà, vora el Revardit. Que descansi en pau l'últim gran personatge de la nostra vila!

En Tago amb en Dingo i la Viola. (Setembre de 1975)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada