dimecres, 1 de juny de 2011

El meu àngel

A Mieres em passa una cosa excepcional. Cada quinze dies els llibres s'esgoten. De mica en mica he anat aclarint l'assumpte i he descobert la figura d'una persona que em compra els llibres de cinc en cinc. Vaig mostrar interès a la botiguera per conèixer el personatge i la setmana passada vaig rebre un missatge al telèfon que deia: "Àngel, sóc el dimoni que et ven llibres. Ja et trucaré". El culpable de tot plegat la té  en Joan, un home jubilat que baixa cap a Mieres a comprar llibres per repartir-los a Sant Gregori, a Canet, a Llorà, a Sant Aniol... En Joan ha capit l'esperit que m'ha empès aquests darrers anys en aquest projecte, el de recuperar la veu de gent anònima, el de recollir testimoniatges i vivències, tradicions i llegendes d'un temps desaparegut. Gent anònima, gent que no té cap càtedra universitària però que ha mantingut el país i que l'han fet gran.  Quin món tan perdut! té, doncs, una segona edició gràcies a persones com en Joan, que han donat suport a aquesta iniciativa personal. Persones com en Joan, que sense guanyar-hi res a canvi, han fet seu aquest projecte. En Joan em recorda que allà on no hi ha entitats per acompanyar projectes com aquest hi ha persones generoses com ell  que posen el seu gra de sorra per a fer-los possible. Llavors, el projecte deixa de ser personal per esdevenir col·lectiu. No sabem mai els àngels que ens podem trobar pel camí de manera espontània, i que ens poden acompanyar. En Joan Vaquero no és el "dimoni que em ven llibres", és el meu àngel, l'àngel que reparteix la veu d'en Tonet i d'en Xico arreu allà on va. Aquest divendres pujaré cap a Mieres amb un detall per agrair al meu àngel tot el que m'està fent i per confessar-li, també, que gràcies a persones com ell aquest projecte agafa embranzida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada