dimecres, 13 de juliol de 2011

Metralla a la galta

En Josep viu a pocs metres de casa. Fins fa pocs dies sempre ens havíem limitat a saludar-nos educadament i a dir-nos bons dies i bones tardes. Fora d'aquí res més. Un dia, el carter, en Tano, va venir a portar-me unes cartes i em va sorprendre amb aquesta frase:
-Ja saps que el teu veí llegeix el teu llibre i que li agrada molt...
No em va costar gaire acostar-me a aquest home que treu la cadira cada dia a prop del rec de Guèmol i que para la fresca i fa petar la claca amb els qui se li acosten. Avui m'hi he acostat i he conegut un veí. "Cada dia llegeixo el teu llibre i m'agrada molt. No el puc deixar..." Em recorda el que fa pocs dies una dona de Santa Pau em va dir. "No l'he pogut deixar, i em fa recordar el temps del pare, quan tenia collars amb pues pels gossos, posats a la porta de casa per espantar els llops..."
Avui, doncs, he descobert que en Josep és fill de Ravós i que a l'any 1938 va ser mobilitzat per anar al front i que guiat per en Terrades de Serinyà va marxar amb un grup cap a França. El grup va ser descobert, i en Terrades condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc de Barcelona. De la presó en Josep va ser enviat al front de l'Ebre, a la serra de Cavalls. Un tall de metralla se li va incrustar al cap però l'home va sobreviure i va passar el final de la guerra amagat a prop de casa seva. Tenia molt clar que no volia tornar al front. A l'altre bàndol, en el bàndol franquista, hi combatia el seu germà, que la guerra l'havia agafat fent el servei militar. El més sorprenent de tot plegat ha estat el moment que en Josep m'ha dit:
-Toca'm la galta.
He passat el dit per la seva galta i he notat un petit objecte dins la carn...
-És metralla, encara en tinc. No em molesta ni per afeitar...
He pensat que el que té en Josep a la galta és una metàfora del que té aquest país, aquest país desmemoriat que encara no ha sabut enterrar amb dignitat tots els morts d'aquella barbàrie.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada