dilluns, 4 de juliol de 2011

Tots per terra, músics i verra!

En un parc infantil de Porqueres observo un nen que no arriba els dos anys. Camina vacil·lant i s'entrebanca amb la pota d'un tobogan. La seva mare, que venia darrere d'ell, exclama: "Tots per terra, músics i verra!" Feia temps que no escoltava aquesta exclamació i és bonic comprovar com encara és viva.  La verra és refereix al contrabaix, que, per la seva grandària i forma, pot semblar-nos un bon exemplar porcí. Jo també he fet servir aquesta expressió en situacions similars. Qui la pronuncia ja sap d'entrada que qui ha caigut no s'ha fet mal i és per això que s'agafa la caiguda amb bon humor i amb aquest esperit més aviat taujà.
Hi ha una altra expressió que s'utilitza també quan algú cau de morros a terra, i és una exclamació a sant Antoni. De fet, és  una evocació al patró de paletes i manobres per demanar la seva protecció: "Ai, sant Antoni!" Així ho va exclamar, per exemple, en Jaumic, que va perdre l'equilibri i baixà rodolant cap al gorg Blau, un gorg situat al rec de la Coma de Sant Miquel de Campmajor. En Jaumic baixava i anava dient:
—Sant Antoni! Sant Antoni!
És, doncs, una expressió que revela por i demana seguretat per qui davalla rostos avall.
Hi ha un acudit que explica que un bon dia un paleta va caure d'una bastida i diu que anava invocant a Sant Antoni en la seva caiguda.
-Ai, sant Antoni, ai, sant Antoni...
Diuen que sant Antoni se li presenta i que l'agafa al vol i li pregunta:
-Quin sant Antoni?
I el paleta, que desconeixia el seu patró, respon:
-Sant Antoni Abat...
I llavors sant Antoni de Pàdua el va deixar anar, i el paleta va caure desplomat com un roc. S'havia equivocat de sant!
En un corriol que davallava la muntanya i que no passava gaire lluny de la Coma de Sant Miquel de Campmajor un veí de Rocacorba va baixar la verra de mossèn Salvador de Rocacorba per portar-la al rector de Sant Miquel, que l'havia comprada.
-Vinc a portar la verra al rector -va dir l'home al vicari que, mig adormit, havia obert la finestra per veure qui trucava a aquelles hores.
Mossèn Cervera (explica aquest cas en les seves Memòries), pensant-se que era una broma de mal gust, va decidir no obrir-lo. Al final, el rector va corroborar el fet i van deixar entrar l'home que portava l'instrument del popular rector de Rocacorba. No sé si l'home que va baixar l'insrument de la muntanya es va entrebancar pel camí... Si ho va fer podem suposar que va exclamar "Sant Antoni!" com en Jaumic de la Coma, o potser s'ho va agafar de manera més taujana i amb sentit de l'humor va escollir l'altra expressió i va proferir: "Tots per terra, músics i verra!" Una bona manera d'agafar-se el fet de trescar per corriols de muntanya amb una verra a l'esquena; però també una bona manera d'acostar el sentit figurat d'aquesta popular expressió a un sentit més literal.  Una manera de dir, també: Tot plegat un bon fart de res!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada