divendres, 12 d’agost de 2011

Enraonies

Recordo que una vegada un amic em va sorprendre amb una enraonia que em concernia. I recordo que em vaig posar a riure i que no hi vaig donar més importància. Aquestes enraonies cal ignorar-les i no fer-ne ni el més mínim cas. Ho hem de fer així si volem que deixien de perviure a la memòria col·lectiva. Això ve al cas en llegir el reportatge que en Miquel Rustullet ha escrit aquest mes a Revista de Banyoles, un escrit que denuncia aquells que anomenaven a un noi de la comarca com el fill del capellà. No cal entrar més amb detalls perquè el millor que podem fer amb els rumors o amb aquestes enraonies que la murga s'inventa és no donar-los més propaganda, ignorar-los supinament. Jo mateix he sabut aquest estiu que el rector de Camós va conviure amb una majordoma que tenia un fill,  i que en va tenir cura com si hagués estat el seu pare biològic. Llamp me mau, aquesta sí que és una veritat com un temple!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada