dissabte, 10 de setembre de 2011

Orinal de casa rica (1)

Del riu Burró a les Rodes bateguen els records dels meus besavis. De can Nyiga a ca la Borrona de Tortellà bateguen els records del besavi Joan i de la meva besàvia de Tortellà. Tots dos no tenien aigua corrent a les seves cases. En Joan havia d'anar a la font que hi ha a la plaça de les Rodes a carregar galledes d'aigua i la besàvia garrotxina havia d'acostar-se al riu Borró per aconseguir aigua. Anys més tard, aquesta besàvia es faria una casa al mig del poble de Tortellà, que seria batejada com ca la Borrona, en honor a la dona que havia viscut a prop del riu Borró en una pobra barracota.
Gràcies als records de la tia Margarida i de la mare, i del retrat que tenim a casa en un lloc privilegit del menjador, he pogut conèixer i estimar un avantpassat. En Joan, devot del déu Baco, no li costava gaire de presentar-se a casa ben animat. Llavors convertia els seus dits amb una pistola, i disparava a tots els comensals per sentenciar:
-Pam, pam, tots morts, menys jo, menys jo...
 Des de can Nyiga estant la família escoltava  la fressa que aixecava de bon matí en Joan quan es rentava la cara a la plaça de les Rodes, una moviment matinal amb el qual es remullava tot el cap. El besavi aprofitava tota l'aigua de la palangana i després la llançava al carrer amb una moviment enèrgic. En Joan es guanyava la vida com podia, feia jornals a can Canova, i compartia cebes amb en "Joan Boig", un veí de les Rodes que venia a can Nyiga a compartir una ceba crua i ben aixafada. Asseguts a la llinda de can Nyiga degustaven la ceba com si fos un gran tec.  El besavi Joan solia cantar una cançó molt divertida: Orinal de casa rica. Es tracta d'una cançó que evoca uns orinals llargs que la meva tia Margarida havia vist a a ca la Llarga de Banyoles. La tia també els va descobrir en una escena de la formidable pel·lícula que Luchino Visconti fa fer de l'obra El Guepard, escrita per Giuseppe Tomasi di Lampedusa. En aquesta escena es veu una rastellera d'orinals de casa rica com els que la meva tia va descobrir a ca la Llarga. Hauré de llegir el llibre i buscar la descripció que el genial Príncep de Lampedusa en va fer, demanaré la pel·lícula al meu amic professor universitari i buscaré l'escena descrita. Llavors, agafarè alè i cantaré una de les cançons memorables del meu besavi de les Rodes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada