diumenge, 23 d’octubre de 2011

Helem, Helem!

        
            Espectacular el concert de Loyko aquest divendres a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles, un dels grups de gypsy music més interessants del moment. Amb el so de violins i de la guitarra se'm van desvetllar tota una sèrie d'històries. De seguida vaig pensar en els gitanos de can Xavó de la plaça de les Rodes. La contarella que explica com revenen la burra que havien comprat a mossèn Salvador, el popular i ja llegendari rector de Rocacorba. A la corrua de gitanos que s'aturaven al trenc del Cimà, a la gitana Yankee, nascuda a Banyoles, en un indret ben apartat de la vila, indret on gitanos i  pidolaires buscaven descans i tranquil·litat. Dels gitanos que invocaven al difunt Moreno i a qui en Tocatabal va jugar una broma de mal gust. Als gitanos i passavolants que s'arreceraven a les baumes dels Casalots, dinamitades perquè molestaven i també per evitar els conflictes i baralles que s'aixecaven en aquell indret fronterer del municipi de Banyoles amb Porqueres. La vegada que el meu oncle Jordi va recollir un cadell perdut d'aquella tropa ambulant i de la perícia caló que els va portar a la carboneria del carrer de Santa Maria a hores intempestives a recuperar el gos. A les giragonses de l'ós Nicolàs que ballava i a qui jo de petit emulava fent voltes i voltes:  "Balla, balla, Nicolàs". A les fotografies d'en Tago Franch, l'outsider més inclassificable  que ha tingut Banyoles i a l'ós ballador que fotografià, i també  als nens gitanos que immortalitzà camí de Girona després que la seva BB s'espatllés en un sot del camí. Amb el record tendre dels somriures que em regalen cada dia els nens i nenes que viuen a les Pedreres de Girona un parell de perles per homenatjar aquest poble que tant ha sofert al llarg de la nostra història.

 

1 comentari: