diumenge, 27 de novembre de 2011

Amb la bena als ulls

Ara recordo vàries converses que he tingut amb gent molt assenyada i treballadora, gent que gaudeix d'un reconeixement social per la seva feina, que fan de manera ben feta, que són eficients, però que a l'hora de parlar de persones que tenen la pell d'un altre color es transformen en josep anglades en potència. "Que si ells s'emporten totes les ajudes socials, que si ells saben més bé els seus drets que els seus deures...". La misèria i la pobresa no té color, però a la nostra ciutat, els que miren i remiren els contenidors d'escombraries per veure si troben algun objecte servible són aquells que van venir de fora, que han treballat en les feines que nosaltres, els que hem nascut aquí, no hem volgut fer i que són els que més pateixen aquesta crisi a la qual estem immersos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada