dimecres, 4 de gener de 2012

Estamenyar

"Fotre una bona estamenyada" és una expressió que els meus amics solen dir per voler dir fotre una bona pallissa.  Són amics com en Tonet, i en Pep Cargol, ancians que parlen una llengua que no és l'estàndard, que no surt a molts diccionaris. Una llengua sovint oblidada pels urbanites de ciutat.  Moltes paraules seves  ni surten al diccionari Alcover Moll... La llengua és rica i dinàmica, i lluny de la gran ciutat, s'aguanta amb expressions ben vives. La flama de la llengua l'aguanten persones com en Tonet i en Pep, persones que no l'han abandonada mai. I amb ells les biseroques passen farina, els alets fan remor als vidus i vídues que es casen per segona vegada, els capellans fan màgica, els núvols agafen noms propis, com la Micoloaua, o la Montfalgona, que diria en Lluís Soldevila. Aquest Nadal els he retrobat a tots dos, i ells, com sempre, m'han regalat un munt d'històries noves. I vora el foc, que és mitja vida, l'hem feta petar tal com feien ells abans. Hem memorat el vell temps. M'ho deia amb una dita en Pep Cargol: "Recordar el passat és tornar a viure el passat".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada