dimecres, 22 de febrer de 2012

Ah Maria!

De petit em van ensenyar que quan havia d'entrar a les cases havia de dir: "Ah, Maria!". Ho vaig aprendre no pas perquè m'ho inculquessin sinó era el que veia que deien els meus pares i els meus familiars. Amb el temps aquell "Ah, Maria!" ha desaparegut per un "Bon dia!" o un "Bona tarda!".
Hi havia també un joc supersticiós per aquells que tenien un mussol a l'ull i se'l volien treure. Havien de trucar i obrir la porta i dir:
-Ah, Maria...
I esperar que la  resposta dels que estaven dins la casa fos...
-Qui hi ha?
I llavors respondre:
-A darrere la porta el deixo estar!
I arrencar a córrer que no et veiessin... Era un joc infantil que més d'un del meu poble el va fer servir. Una superstició prou arrelada i prou absurda per pensar que aquesta fórmula era més eficient que unes cures de camamilla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada