dimarts, 27 de març de 2012

La vedruna de Camós

Avui he descobert el que fa uns quants anys jo i en Joan Fort ens vam aventurar a fotografiar. Com enyoro aquells matins en què ens aventuràvem a descobrir i a estudiar aquests elements del territori que tant ens sorprenien i que ens embadalien... Recordo aquell dia en què vam fantasiejar tots dos sobre de què es tractava aquell mur de Camós. Miràvem les pedres amb fantasia, per si trobàvem alguna inscripció que ens pogués emocionar.






 Tu, Joan que havies estudiat alguns topònims coneixies les arrels antigues de moltes paraules.  Recordo també que vam pensar que aquell mur podia haver sigut alguna mena de trampa per atrapar llops o una mena de cleda per tancar el bestiar. Sense saber les coses pel seu nom vam tornar cap a casa amb les fotografies a l'arxiu, amb les mides exactes d'alguns d'aquells blocs de pedra excepcionals. A casa sense saber el nom d'aquella meravella de pedres col·locades una al costat de l'altra, clavades per l'home amb una funcionalitat ben clara. I és ara, com una mena d'il·luminació en el temps, que aquest documentde l'Arxiu Històric de Girona em fa descobrir amb tota la seva esplendor. És només una hipòtesi, és clar, però, posaria la mà al foc, Joan, que allò que ens va encisar tot un matí era ni més ni menys que una vedruna.  Ha estat gràcies a un croquis oblidat d'un document del Corregiment de Girona que puc posar nom aquell mur de pedra emboscat que tant ens va encuriosir. Era una vedruna. Una vedruna és, segons el diccionari català-valencià-balear, un "munt de pedres, generalment de forma cònica, que serveix per assenyalar partions, sobretot en terrenys muntanyosos."

I ara, ho tinc clar també gràcies a un croquis trobat al fons del Corregiment de Girona (signatura 30/323) de l'Arxiu Històric de Girona. Un croquis on es poden veure alguns d'aquells murs de pedra com els que vam descobrir a Camós ara fa uns quants anys. El document és molt interessant. Es tracta d'un procés entre Maria Teresa de Sala i Cella, i Pere Juscafresa, de Montcal, de 1715-1748, vist a la Cúria Reial de Girona. Conté 230 f.



Es tracta d’un procés pels límits de les finques del mas Mota i del mas Juscafresa que es troben al límit dels veïnats de la Mota de Riudellots de la Creu i del veïnat de Montbó de Canet d'Adri. El procés queda aturat el 1716. L'any 1733 Benet de Sala, fill de Teresa de Sala, demana reiniciar el mateix procés contra el fill de Pere Juscafresa, ja que els dos pledejants inicials són morts. Conté tres informes d'experts que inclouen dos croquis de les finques, un pintat amb colors. Conté còpia de la capbrevació del mas de la Mota de 1619. Conté també còpia de la sentència de 1698 de Reial Audiència pel procés entre els protectors dels aniversaris de la Seu de Girona  i Francesca de Caramany i Junyent  i Maria Teresa Cella de Canet i de Sala, dona d'Esteve Sala i de Caramany. Text en castellà i llatí.




Joan, quan vulguis tornem a fer d'aventurers i ens endinsem altra vegada per les bardisses de Camós, a trobar aquella vedruna perduda. La vedruna de Camós.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada