dimarts, 3 d’abril de 2012

Maurici Duran

Tornem a Camós, aquesta vegada gràcies a un dels autors més interessants del Pla de l'Estany: En Maurici Duran. Fou un escriptor que retratà de manera magistral la transformació i la desaparició dels costums i tradicions del món rural. D'aquells masos que s'anaven abandonant fins espatllar-se. Dels masovers que venien a Banyoles a treballar a les Saques. Aquest món que desapareix i que tant bé novel·la l'Antoni Pladevall a Terres de Lloguer. De fet, el protagonista d'aquesta novel·la que llaura amb el seu tractor amb tanta mala llet un camp de golf sembla haver llegit tots els llibres d'en Maurici. Avui he descobert amb joia que la bibliografia d'en Maurici és molt més extensa que la que em pensava.


Dites amb les quals en Maurici Durant estructura el seu llibre:
Quan siguis pel gener, abriga't bé. Febrer abeurat mig any assegurat. Si el març no marceja, tot l'any bogeja. Per l'abril cada gota en val mil. Pel maig cada dia un raig. Pel juny, la falç al puny. El juliol amb menys foc bull el perol. Per l'agost a les set és fosc. Pel setembre vi per vendre. Quan l'octubre està finit mor la mosca i el mosquit. Novembre humit et farà ric. Per Nadal cada ovella al seu corral.
I ara que estem en Setmana Santa deixeu-me reproduir algunes línies del llibre que estic actualment llegint. El títol és prou eloqüent: Adéu, els pagesos! El tall s'escau a la setmana i el trobo esplèndid.
"La Quaresma, que comença el Dimecres de cendra i finalitza a l'acabament de la Setmana Santa, és un període de temps del qual també em plauria parlar. Abans, els dejunis i l'abstinència ens tenien angoixats a tots, i més en aquell temps de catecisme, quan els pecats eren pecats.
     Abans, seguint unes tradicions arrelades des de temps immemorial, en els sostres de les cases camperoles o darrere mateix de la porta de la cuina es penjava un ninot que representava una vella amb set peus. Simbolitzava la Quaresma, i cada un dels set diumenges, en tornar de missa matinal, es tallava amb unes tisores un peu, i així es podia saber quantes setmanes de Quaresma restaven, dies de dejunis i sacrificis. Un ninot fet de paper, molt concretament del full de la Butlla de l'any anterior, encara que en discórrer el temps també se'n féu algun de paper de diari. Era un costum del qual ja no es parla, quan de veritat, en sortir ara els diaris tant complets de paperada, es podrien fer ninots per parar un tren. I de grossos.
      Els establiments que aleshores venien bacallà simbolitzaven la Quaresma amb un bacallà ben gros penjat al bell mig del sostre de la botiga, i en la part inferior del bacallà també es penjaven set arengades. Cada dissabte al vespre i en presència de clients era despenjada una arengada i, juntament amb cebes, alls i altres menges considerades aleshores vulgars, es feia un petit àpat a peu dret."



"La Quaresma abans es trobava llarga, i les menges esmentades eren considerades de molt poca qualitat i pròpies d'una estació de l'any. Ara, sembla mentida, la Quaresma ens resulta curta, ens passa de pressa i, si de cas, el que enyorem són les arengades i el bacallà de veritat, dues menges molt saboroses. Bacallà ben fet, amb pebrot i tomata, i per endavant una arengada cuita a la brasa i estesa sobre una torrada untada d'oli, tant els dissabtes com els diumenges. Aquesta sí que seria de veritat una Quaresma passable i atraient."
I podria seguir, el llibre és una delícia. Espero que Camós li hagi dedicat algun carrer, perquè en Maurici bé se'l mereix.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada