dijous, 17 de maig de 2012

Un gec per tota la vida!

La meva tia  recorda que la meva àvia solia cantar la canço de traginer, un poema de Josep Maria de Sagarra.

Amb la clenxa ben partida,
i un clavell vermell al trau,
i un gec per tota la vida
que de negre sembla blau,
me'n vaig a la rectoria;
les campanes van tocant
però jo no les sentia.
Arri, Joan!
la núvia s'està esperant!
(...)

La cançó destil·la més aviat una amargor i la padrina la cantava més aviat per referir-se a una persona carregada de problemes. La tornada de la cançó era molt útil i la meva padrina s'hi esplaiava: Arri, arri, Joan...  

Anem a fixar-nos en l'expressió "un gec per tota la vida". Una expressió que la padrina la utilitzava de manera ben habitual.
-Què, Maria, ja saps que en Pericus i la Rosita ja s'han casat.
-Ha, un gec per tota la vida...

Però què era un gec? Segons el diccionari Alcover Moll un "jac" o "gec" és una "peça de vestit que cobreix el tors de l'home i va posada damunt el guardapits o de la camisa". En castellà, una "chaqueta". "Antigament el jac era curt, arribava només a la cintura; avui és un poc més llarg i equival a l'americana."

El gec també pot referenciar una "pallissa": "Si ho tornes a fer et fumaré un gec que ni la teva mare et reconeixerà". A Banyoles he sentit sovint l'expressió "clavar-l'hi un gec d'hòsties". Ara que tot se'n va en orris hauríem de portar a la Plaça Major de Banyoles a tots els "agregats a l'embusteria" i clava'ls-hi un bon gec.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada