dimarts, 19 de juny de 2012

Els encantats

Ara que s'acaba el curs se'm gira una feina de maria santíssima... Tots els temes que he aparcat o que s'han cuinat a foc lent durant aquest any s'han d'acabar. A l'estiu jo no faig vacances, sinó que treballo a tot drap. 
Fa temps que tenia acordarda una trobada amb en Josep Masdevall per anar a fotografiar els encantats de Serinyà i descobrir les cares de pedra de la cinglera. I ahir, per fi, ho vam poder fer realitat. Una mica amb presses, tal com anem tots plegats en aquest final de curs tan delirant. 
 En Josep és una mena de persona il·lustrada, amb tres llicenciatures, Belles Arts, Filologia Catalana i Geografia. De tant en tant ens trobem i fem petar la xerrada, sobretot quan em convida a veure alguna de les seves performances. Ahir em va trucar per anar a fotografiar les cares dels Encantats, aquestes cares de pedra que ensenyen la testa a sol i a serena. Els organitzadors d'aquesta nova fira de personatges fantàstics de Serinyà li han encarregat el cartell per a promocionar la fira. De fet, vaig ser jo qui  va comentar-li que la bora dels Encantats guarda uns personatges de pedra ben interessants. Cap autor esmenta aquestes cares. Va ser la pista de la llegenda que va recollir Sixt Vilà, la llegenda dels "Encantats" de Crespià, la que em va fer pensar en descobrir algunes cares de pedra a la cinglera. I cada vegada que enfilava la pujada cap a Besalú amb el meu Saxo sempre girava el cap per descobrir  la fesomia d'algun condemnat de pedra a la paret de la cinglera. Les llegendes d'encantats són molt esteses per tot el territori català. Ahir vam descobrir tres cares i en aquesta fotografia n'hi ha dues. Sou capaços de trobar-les?




Ara ja ningú bateja baumes, muntanyes i cingleres amb el nom d'encantats. Però va haver-hi un temps que els nostres avantpassats ho van fer. Tenien una manera ben diferent de mirar el paisatge de la que tenim nosaltres.  I folkloristes pacients com mossèn Casassa,  van saber recollir les històries de la nostra gent, la veu per exemple d'en X. Puigdemont de Serinyà, l'any 1918: 

"A peu de la cova prehistòrica de Serinyà hi ha un cingle on nien els mussols, xibeques o babeques i altres ocells de nit. Se'n diu el cingle dels Encantats perquè antigament hi havia la Por, ànimes encantades i tota clase de fantasmes i animals quimèrics. I alguna peça de roba estesa." 

Queda clar que l'informador desconeix l'argument de cap llegenda referida a l'indret ja que esmenta una bona col·lecció de personatges ben diversos sense concretar cap motiu. Repetim: "la Por" (va donar molt de joc a Banyoles per espantar al personal), "ànimes encantades", "fantasmes" i "animals quimèrics"; i finalment la "peça de roba estesa", una al·lusió directa a les dones d'aigua. No ens ha d'estranyar tampoc que l'informador esmenti les dames verdes: les nostres encantades (no encantats), ben presents a la cova de les Encantades que podem localitzar al final del pla de Martís, ja de cares al Fluvià. Elles són protagonistes també de diverses llegendes recollides per diversos autors: Pere Alsius, Joan Amades... I la paraula fantasma és també per a Pere Alsius una al·lusió directe de les dones d'aigua, que les defineix com unes dones d'aigua trapelles i malcarades, que fan la guitza als traginers que enfilen els corriols que voregen Fluvià amunt, ja a Parets d'Empordà. 


L'absència d'una llegenda amb argument pot originar qualsevol conjetura i aquest fet es podria aprofitar per aquests i aquestes que volen projectar una fira de personatges fantàstics a Serinyà. Les cares de pedra ens poden donar alguna pista sobre l'argument de la història que va batejar la cinglera. Estem en el terreny de l'especulació però si atenem la tradició podem dir que les històries d'encantats fan referència a personatges malvats, uns mortals que han estat condemants a pagar pels seus pecats: la seva lascívia, la seva golafreria, el seu egoisme. Convertits en pedra pels segles dels segles, fins que l'erosió esborri de la memòria col·lectiva les seves figures. S'entendria potser l'al·lusió que fa l'informador a les "ànimes encantades", és a dir persones que han patit un "encantament". És la mateixa història dels Encantats de l'estany de Sant Maurici, la història ja citada abans dels encantats de Sant Miquel de la Roca, recollida per Sixt Vilà i una història ben present a tota la nostra geografia.





Avui he pensat en tot el que em va comentar ahir en Masde d'aquest paisatge: tot aquesta memòria propera a la bora dels Encantats. He pensat en can Serra i cal Borni, i les Comaleres, un derivat segurament de coma. En Masde ha evocat un paisatge que és, sense cap mena de dubte, un dels llocs més màgics del Pla de l'Estany. Jo avui he pensat en els cotxes que ahir ens tocaven el clàxon, passant rabent a tot drap, segurament sense saber que estàvem fotografiant uns gegants de pedra enquistats a la cinglera. Seria una llàstima que els responsables d'aquesta fira que vol promocionar Serinyà amb fades, follets i tota mena d'imaginari fantàstic fes el mateix, que passés rabent i no sabés valorar aquest patrimoni tan ric que tenim ben a prop de casa nostra. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada