dilluns, 4 de juny de 2012

Terri Avall


 La presentació el dissabte de l'últim número de la revista "Garrotxes" en la qual hi he col·laborat amb un perfil biogràfic, el d'en "Menció de la República", va ser un autèntic esdeveniment a la ciutat de Banyoles. I és indignant que el regidor de cultura de la nostra ciutat no fes acte de presència. El seu nom era als flyers de l'acte que l'editorial Gavarres va distribuir per la nostra ciutat. Vam estar uns quants minuts esperant el regidor i fins i tot un dels presents a l'acte en va deixar una de ben divertida: "Amb el temps que hem esperat ja estaríem a Cornellà". O una altra expressió que va deixar una dona que tenia al meu costat i que és una altra perla: "Ja està bé... Deu minuts cada un fa moltes hores...". Vaig trobar que era ben enginyosa la primera sortida, la de detallar el temps d'espera d'aquesta manera, com si anéssim cap a Girona. I aquesta sortida em va fer pensar en altra expressió: la que es deia per descriure una persona que anava perdent salut o fortuna lentament: "anar Terri avall". "Aquell va Terri avall..." era una expressió per indicar que algú patia una malaltia que l'anava deteriorant a poc o poc o era una persona a qui el vici arruïnava lentament. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada