diumenge, 22 de juliol de 2012

Memòria de Guèmol: Can Cisó


 1. Patrimoni oblidat (1) 

Can Cisó és una de les masies més emblemàtiques de fora terme.  Si no recordo malament un arquitecte banyolí acompanyà l'Arata Isozaki, l'arquitecte que va dissenyar el palau Sant Jordi de Barcelona, a Guèmol per tal d'ensenyar-li aquesta masia típica banyolina. Suposo que ara no voldria pas fer-ho. 

Can Cisó (Dibuix d'Àngel Vergés) 

Can Cisó és l'espina de tots els equips de govern de la nostra ciutat, el teló d' Aquil·les (juntament amb el jaciment arqueològic de Porqueres, Sant Bartomeu de Torres, el balneari de la Puda...) de tots els abanderats defensors del nostre patrimoni.  Cap d'ells ha sabut culminar amb èxit l'adquisició d'aquesta emblemàtica masia per a la nostra ciutat.
      
La masia ha vist com alguns polítics s'han acostat a la seva façana per a fer-hi campanya electoral. Ells, però, es recorden només de can Cisó només quan estan en campanya. Can Cisó és l'exemple dels mals governs, insensibles a la història i traça  de la nostra gent més humil.

Una de les raons esgrimides per l'equip de Govern per aprovar el pla de Sotamonestir ha estat el de no tenir en aquests moments actuals pressió urbanística.  No seria també ara l'ocasió per a recuperar per a la nostra ciutat aquest patrimoni que tenim malmès i oblidat?
        
Una de les raons que sempre s'ha esgrimit per no reconstruir can Cisó és qué es tracta d'una propietat privada. Les hortes de Sotamonestir també són propietats privades i en aquest cas no es dubta ni un instant en expropiar-les.  Hauríem de tenir ara més consciència que mai en intervenir-hi seriosament i fer el possible per a reconstruir el mas i guanyar-lo per a la nostra ciutat. Hem d'esperar més? A Sotamonestir es descobreixen uns clars interessos econòmics privats mentre que reconstruir can Cisó suposa una gran valentia i una gran inversió per l'erari públic. En el primer cas, en la urbanització de Sotamonestir, però, alguns banyolins en surten beneficiats econòmicament i la ciutat perd un paisatge d'hortes ben emblemàtic. En el segon, en la reconstrucció de can Cisó, la ciutat guanya un element patrimonial de primer ordre i tots els banyolins i banyolines en surten beneficats i beneficiades. Cal una pissarra per explicar-ho millor? 
        
2. Memòria de Guèmol. 

Can Cisó és mas Bret i també és la memòria de la Cecília de les Flors i totes les olors que va vendre a la Plaça. Can Cisó són tots els masovers i masoveres que hi han viscut, fins i tot aquell que que s'emprenya quan veu que escrivim can Cisó amb "C" i no amb "S"... Can Cisó és el travertí que s'aprofita i que es col·loca de manera sàvia. És un badiu generós,  uns pilars de llosa, uns contraforts senyorials, un pou adossat, un corredor amb finestra de fons i una xemeneia amb una  campana ennegrida pel sutge. Can Cisó és la font que el Comitè de Miànigues va canalitzar i la figura del Borni de Miànigues. Can Cisó és un rentador i una era generosa on s'hi batia cada juliol. Can Cisó són els tornajornals i el novenari  i els ex-vots del Remei. Can Cisó són les representacions nadalenques d'en Felip Robert davant la masia i la participació desinteressada dels veïns. Can Cisó són les hortes i aquests camps que tenien noms propis.


Batuda a can Cisó. 



Can Cisó són històries orals que cavalquen dins del llegendari. La tradició que diu que les parets de la masia ja eren dretes mentre que la Plaça Major era només una roureda. Can Cisó és la història d'aquell gavatx que van matar els veïns de Guèmol quan robava una vianda d'una horta. O la por de Miànigues que s'apareixia en aquest salt d'aigua segons el meu amic Xico Coll i que ara ja no existeix perquè aquests que encimenten i entuben els nostres recs no tenen cap interès ni cap tipus de sensibilitat per aquest tipus d'històries. Can Cisó és també aquell de Camós que corria pel rec de Guèmol i que defecava al baci de la font de Salt Dalmau. Can Cisó és el camí dels unclets i l'abat del Monestir i els monjos que pujaven cap a Guèmol a exercir la seva jurisdicció fins a la desamortització i que bramaven als pobres masovers que anirien a l'infern si compraven les cases desamortitzades.

Can Cisó és també l'aigua del rec de Guèmol, aquest rec que ara baixa intermitent i que rega encara algunes hortes, però que en trams moderns i retocats baixa gèlid, gris i sense  encant. Can Cisó són les sangoneres que descobria al rec quan pujava cap al col·legi del Remei. Can Cisó són els veïns de Guèmol que reconstrueixen rentadors per iniciativa pròpia perquè confien més en les seves mans que en la traça dels seus polítics. Can Cisó són aquestes fites que han aparegut amb inicials gravades que evoquen antics propietaris. Can Cisó es aquest llegat que es transmet oralment i que sortosament es pot escriure, i que cap polític podrà fer desaparèixer. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada