dissabte, 17 de novembre de 2012

Lola Turró i Sitjà

Aquest mes de novembre se'ns en van algunes de les persones que ens han ajudat a conèixer i a estimar els-qui-no-hem-conegut. Amb la mort de la Lola Turró, la meva tia àvia, s'ha escolat una generació.  Primer va ser en Jaume, a qui no vaig conèixer, després la Maria, l'àvia carbonera; més tard la tia Margarideta i ara la Lola. Una generació que va viure i patir una guerra,  que va fer bugades als nostres recs, que va ballar sardanes als nostres carrers i places, la que va passar les denes del rosari amb devoció, la que va compartir els somnis de la Magdalena Aulina. Una generació que va fer vida als nostres carrers. La que va desfilar cap a la Font Pudosa, la que va explicar històries que no provenien de la caixa tonta... 

Ahir les cames em van portar a les Rodes. A peu, i després de fer un parell d'encàrrecs vaig arribar-me a una plaça plena de llum. Els infants jugaven als gronxadors, grups de joves feien rotllo vora els bars. Al mig de la Plaça vaig imaginar-me que un munt de veïns sortien de les cases per anar a dir l'últim adéu a la Lola. Eren de cal Rajoler, de can Mompió, de ca la Teresa i de ca l'Armanter, de cals gitanos, de can Xurriaques, de can Cadaballà, de can Piu, de can Pito, de can Mare, de can Seraia, de cal Roig, de can Sagnari; de can Xap xap, de ca la Teta, de can Figa i de can Colom. De can Pericus, de can Canova, de can Magrill, de can Raspa i de ca la Lletera. De totes les cases que em va ensenyar la tia en van sortir veïns i veïnes per fer el seu particular homenatge a una persona bona i generosa:  la Lola Turró, la Lola de can Nyiga. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada