dimecres, 23 de gener de 2013

En Pepet Escuraxemeneies


A vegades hi ha històries que t'emocionen i que t'arriben dins, ben endins, que et fan espurnar els ulls quan camines carrer de Girona avall. Són històries senzilles, humanes. Són veus baixes, que diria l'escriptor Manuel Rivas. La història me l'ha contada la Leonor Masó,  filla de cal Lleter de Corts i parla d'un home baixet que es guanyava la vida traient el sutge de les xemeneies. Per això era conegut a Banyoles com en Pepet Escuraxemeneies.

"En Pepet Escuraxemeneies va ser un home molt enamorat de la seva dona.
-Té, seu reina -l'hi deia sempre.
Tractava a la seva dona molt bé. I ella sempre deia:
-El meu Pepet, tan maco i tan blanc...
I era ben negre, molt moreno de cara. Tots dos eren molt bona parella. Vivien al carrer de Girona."



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada