diumenge, 23 de juny de 2013

Maruja Arnau, Josep Pla i el Rellotger de Creixells

La Maruja Arnau era una gironina que recollia històries i que va fer treball de camp fins als seus darrers dies. La vaig anar a veure al seu pis de Santa Eugènia ara fa uns anys, quan tenia cura de la seva mare i ella, ja gran, vivia envoltada de papers, històries i fotografies que recollia en les seves escapades pels nostres pobles. La Maruja Arnau se n'anà d'aquest món sense tenir el reconeixement merescut que la cultureta gironina li devia. ¿Potser incomodava el seu passat com a falangista i el seu paper dins el Movimiento? No ho sé, però la Maruja es va merèixer un reconeixement que no va tenir mai.  

 Ara fa mesos un investigador va demanar al personal d'un arxiu gironí de què se n'havia fet del seu arxiu. Ningú va saber donar-li cap resposta. Tampoc ho sé jo.  A casa tinc el guió de la conferència que va fer a Banyoles sobre llegendes del Pla de l'Estany i que em va regalar molt amablement el dia que la vaig anar a veure. 

Aquests darrers dies he tornat a pensar en Maruja Arnau. Josep Pla en el seu llibre El Rellotge de Creixells cita un treball premiat de la Maruja: "Una xacra de tot temps" (premi mas de Xexàs dels VII Premios Ciudad de  Olot de l'any 1973). Els dos treballs esbossen les històries d'aquell famós lladre decimonònic i la seva quadrilla.  Pla referencia el treball de Maruja Arnau amb unes paraules immerescudes i desafortunades: "Més aviat em semblen pàgines vagues, incertes, inconcretes en la majoria dels casos, falses, vull dir, donades per persones que parlen del que han sentit a dir, sense la més petita seguretat, simplement perquè ho han sentit dir i per per compliment i per fer una de les coses que ens agrada més als empordanesos: fer una mica el fatxenda." 





Josep Pla s'equivoca de ple i m'ha fet recordar en tots els informadors esquius que m'han desdenyat les històries que recullo protagonitzades per fades, follets i ànimes en pena. Homes i dones que no donen importància als relats etnopoètics per la seva manca de veracitat. El recull d'Arnau és un recull etnopoètic i no pas un esbòs biogràfic i històric del bandoler com hauria desitjat trobar el senyor Pla. Després d'haver llegit el seu llibre, però,  m'atreveixo a dir que el treball d'Arnau l'hi serví segurament de matèria prima per a escriure les seves pàgines dedicades al famós lladregot. Són molt poques les històries o novetats que aporta Pla en relació amb el treball de Maruja. Si tenim en compte l'astúcia i el domini del senyor Pla pel collage i l'art de l'escriptura és fàcil capir que al senyor Pla va utilitzar el treball de Maruja Arnau tal com li va donar en gana.  No cal fer moltes càbales per veure com segurament utilitzà les històries que més li agradà  per a reescriure-les de nou i al final del llibre (oh, genial jugada) criticar el seu treball. Això, és clar, no és res més que una hipòtesi, però també un ocasió vàlida per vindicar el treball pacient que Maruja Arnau va fer a les nostres comarques, una autora que treballà incansablement per a rescabalar les narracions de la nostra gent, aquelles que tant irritaven al senyor Pla. 

2 comentaris:

  1. M'agradaria llegir el llibre de Maruja Arnau sobre la figura del rellotger de Creixell. Està descatalogat? Es pot trobar en alguna biblioteca pública?

    ResponElimina
  2. Em penso que el tenen a la biblioteca d'Olot, és un llibre gruixut que engloba diversos treballs d ela Maruja. El llibre és "Retalls d'història, tradició i tipisme de les terres Gironines" (1979)

    ResponElimina