diumenge, 2 de juny de 2013

Sants

El dia de Sant Jordi em vaig regalar un llibre preciós embolicat en plàstic, encara per estrenar. El vaig comprar en una parada de la Plaça Catalunya de Girona a una hora del matí quan els depredadors de llibres encara no havien fet la seva particular ronda per les parades. El llibre és un facsímil d'un autor santanderí, Ceferino Araujo, un pintor i crític d'art que dedicà trenta anys (1864-1894) a recollir material gràfic del seu temps. El resultat, un preciós manuscrit vuitcentista: Recuerdos de algunas estampas populares de finales del siglo pasado y una parte de éste. El començament del llibre m'ha cridat especialment l'atenció. El primer paràgraf m'ha recordat les imatges dels cartrons de les capses de cerilles que els nostres avis i àvies banyolines anomenaven "sants".  

"Los niños, cuando yo lo era, llamabamos santos á todas las estampas cualquiera que fuese su asunto, y con especialidad á las aleluyas que teniamos para nuestros juegos. Sin duda el que muchas de ellas representaban efectivamente los santos y vírgenes de mayor veneración era el motivo de haber hecho extensivo el nombre á todo grabado. Pero no eran precisamente estas imágenes las que mas llamaban nuestra atencion; preferiamos en primer lugar los pliegos de soldados vistosamente iluminados; y los trenes de artilleria. Teniamos tambien El Mundo al revés, en que todo anda trocado, los peces pescan á los pescadores, el caballó guía el coche de que tira el cochero, etc."






 El primer paràgraf d'aquest llibre m'ha recordat aquelles imatges que anaven a moltes capses de cerilles i que eren retallats per àvids marrecs per col·leccionar-los. Els nens d'aquell temps anaven a jugar bola amb feixos de de cartrons a les mans. Els feien servir com si fossin monedes, aquells sants i se'ls intercanviaven amb el mateix deliri amb què els nostres fills s'intercanvien els invizimals. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada