diumenge, 9 de juny de 2013

Visca el rostoll!

Té cognom de mític futbolista, aquell que va posar aquell cap a Kaiserlauten i va portar el Barça a jugar i a guanyar la seva primera copa d'Europa. Ella, però, no ha viscut mai entre bambelines, ni ha fet el paperet a cap polític. Ell és del rostoll. Una mica com jo i com tots els que ens sentim garrotxins en un pla amb un estany amb monstre inclòs. Som de pagès  i n'estem orgullosos.  La setmana  passada va venir a trobar-me per repartir més paraules d'en Xico i d'en Tonet. M'ho va dir amb paraules textuals: "El teu llibre agrada molt a llocs una mica de rostoll...". 

Havíem quedat una setmana abans per telèfon. I ell em va localitzar tal com fa la gent del rostoll, preguntant on coi viu la gent.  El vaig trobar davant de casa observant la façana amb precaució i cautela.  El vaig convidar a entrar i vam estar més d'una hora garlant i intercanviant anècdotes. Ell em va corroborar un fet que ja sé des de fa temps. Per tots els dominis de mossèn Salvador es llegeixen les històries dels emboscats, les històries d'aquells dos amics desapareguts que van trescar per corriols de muntanya. I ell encara me'n va regalar una, una que no té preu, que ve també del rostoll. 

"Diu que mossèn Salvador pujava amb la seva burra cap a Rocacorba des de Canet d'Adri. Hi anava amb aquell ermità que l'acompanyava i que portava les seves pertinences, amb un bossa d'hòsties per a la missa. L'ermità menava la burra, i amb aquestes que en un revolt l'animal va perdre l'equilibri i es va estimbar. L'ermità va cridar:
-Mossèn, les hòsties...
I mossèn Salvador, alìes Gamarús o mossèn Sabata, pronuncià unes paraules que han passat a la posterioritat i que encara es recorden:
-Tu deixa't d'hòsties i salva la burra."

Visca, visca el rostoll. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada