divendres, 9 d’agost de 2013

"Comptar ovelles"

Amb aquesta expressió algú va definir els meus treballs de camp. Des d'aleshores ençà un corcó d'insomni delirant m'ha perseguit. Tot es va originar amb la confessió d'anar a entrevistar en Pipa, el conegut pastor que la campa per Vilademuls i que ha sigut objecte d'un reportatge preciós. "Comptar ovelles" és la manera despectiva amb què algú es va enginyar per definir les meves absències anant a recollir memòria, anant a fer entrevistes, a rescabalar fets de la Guerra Civil, a treure personatges de l'anonimat...
 
I ara més que mai, "anar a comptar ovelles"esdevé un bàlsam, un sedant, la galeria de tots els somriures que em falten.  I les ovelles agafen noms i se situen al nostre territori, com la Núria de Pujals dels Pagesos (pocs i malentesos) que m'aixeca somriures, i en Josep Soler que em memora les històries de la Mota, i la Maria de can Masonet que m'ensenya el camí de missa que davalla cap a un pou de glaç, i en Darnés de Palol de Farga que em reviu les històries d'aquell bruixot que anava a Olot amb un canut de canya, i la tia Nita que memora les suors que va passar dins la fàbrica de can Molforts, i en Lluís Soldevila, l'home que encara puja a can Gifre a carregar aiga de la font i que tot és pitit, pitit, menys ell, que és gegant i ferreny com la mare que el va parets. Com les carícies dels meus fills, totes les històries, totes aquestes "taral·les" (així descriu les rondalles i llegendes la Maria de can Masonet, filla de Fellines) conflueixen i envigoreixen la meva ànima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada