dimecres, 14 d’agost de 2013

Déu te servi de mals vents!

A Banyolas


 Quinze jorns fa, hermosa vila,
que dins ton si m'abrigallas,
y quinze jorns que'm pregunto
al contemplar tas montanyas,
tas salzeredas ombriuas,
tas hortas ben cultivadas,
tos boscos d'oliverars,
tos boscos d'esmeragda
hont sajulida y ridolta
ab campanetas s'enllassan;
ton llach d'ayguas crestallinas,
espill de brunyida plata
d'hont naixen mormoladors
cent riuhets que t'afalagan;
tos fills, tan braus pel traball,
com per defensar la pàtria;
tas ninas, tan enciseras
puntejant-ne la sardana,
com donant-ne al desvalgut,
l'almoyna, al Senyor tan grata;
la fe, ab son calor sagrat
embellint los teus estatjes;
la indústria, tan floreixenta,
las lletras, tan fomentadas.
Si la encisera Suïssa
se n'és aquí traspassada
o si n'ets un tros de cel
que de tas virtuts en gràcia,
n'ha cedit lo bon Jesús,
a la terra catalana.


En breu pel bull de ciutat,

deixaré ton bell hostatje:

lo teu cel tan rialler;

tas fontetas sempre claras;
ton oreig encisador;
tas hermitas veneradas,
y eixos cors caballerosos
que tan y tan m'han honrada.
Mes com lo vent joganer
al passar pel mitj l'ubaga,
las llavoretas que besa,
a llunyas terras traspassa,
a la noble pàtria mia
portaré la remembransa,
dins lo més íntim del cor,
dins lo més fondo del ànima.

Bella terra de Banyoles,

ramellet de flors prehuadas,

puig que ab tan gentil noblesa

a tos hostes afalagas:
Déu prosperi ton treball!
Déu te do bonas anyadas!
Déu te servi de mals vents!
Déu te do goig de sa gràcia!

Dolors Moncerdà 








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada