dimarts, 13 d’agost de 2013

En Serraïnat

Pels boscos propers a Biert, a sota Rocacorba, hi ha un mas, can Serraïnat que guarda una història que el meu avi solia explicar amb especial gràcia i que aixecava rialles a tota la concurrència. Es tracta de la història d'en Serraïnat. 

Diuen que en Serraïnat, oh gran clarivident!, va tenir una certesa: li quedaven pocs dies de vida. Llavors l'home es va vendre la casa i els animals i amb quatre dies s'ho va polir tot. Devia anar a Pujarnol, a jugar al catxo, i anar al Flora a fer un bon tiberi. Però resulta que l'home va errar de comptes. Els dies passaven i ell era més viu que un esquirol a dalt d'un pi. L'home, pobre com una rata, no li va quedar més remei que anar a captar per a poder sobreviure. I quan passava per carrers i places cridava:

-Doneu una caritat al pobre Serraïnat
que massa viure l'ha enganyat!

La figura d'en Serraïnat sempre la lligo a la Plaça de Banyoles. Aquí  sempre m'imagino en Serraïnat amb la seva peculiar lletania... "... massa viure l'ha enganyat!" 

I seria bo que algun dia algun dels nostres "teatrerus" vagajarés per la Plaça tot fent de Serraïnat. Llamp me mau, quanta llegenda condensada voleiaria sota les voltes...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada