divendres, 23 d’agost de 2013

"Enterreu-me sota els fems!"

Hi ha una manera de ressuscitar, antiga com anar a peu i serveix tal com serveixen totes les taral·les. Ho va recollir un home i està escrit en algun paperot dispers de l’antic Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. Transcric la llegenda tal com la vaig recollir, perquè voli, ara, en aquest oceà d'informació que és Internet.

 

Si es mata un home i, calent encara se’n fan trossos i se l’enterra dins una caixa al femer, viuen i són els mals esperits encarnats. Hi hagué, per temps, un home molt ric que no tenia família i prometé al seu mosso que si el matava, el trossejava i l’enterrava al femer, el faria hereu. 




El mosso accedí i així ho féu. Al cap d’un temps es trobà a mancar l’amo i davant la justícia el mosso confessà lo que havia fet. 




El desenterraren i ja els ossos se remenaven quan cridaren al senyor rector, que aconsellà que tiressin aquells ossos dins d’un forn encès. Ho feren i oïren una veu a dins del forn que deia:
-Poa-te’ls, dona!

Era la veu de l’amo que haguera sigut esperit encarnat.”









Recollit pel seminarista Gregori Capella a Girona, l’any 1920 del reverent Francisco Roca de Sant Martí Sapresa. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada