dilluns, 12 d’agost de 2013

La font, altra volta

Vaig a can Gifre i trobo en Lluís Soldevila, que em recorda quan engegava les cabres i les baixava de Golany. La font raja i no fa gens de calor. A aquesta hora s’hi està com un rector... Noto l’absència dels dos amics. El safareig es ple de calabutins, que en diu en Lluís. Fins a la primera pedra de Golany tot és d’en Plantés. I evoca el Montner, aquest volcà que està al costat de Golany, i la pedra coneguda com “la Pastora”. Una pedra que ara no s’atalaia però que temps enrere fou un bon punt de referència de caçadors i bosquetans. Relacionada amb aquesta pedra potser s’explicava una història semblant a la que s’explica a la Mare de Déu del Mont de Roca Pastora. Una història que Jacint Verdaguer va donar a conèixer en les seves rondalles. En Lluís Soldevila em recorda un home, en Tià de la Fàbrega de Mieres, un mas que es troba anant a Ruïlles. Els rendells quan piquen, quan van per feina són ben encantats. Doncs batien a la Fàbrega i en Tià era un home incapaç de matar una mosca o un mosquit. Al braç se li va posar un mosquit i ell el va agafar amb els dits i el va deixar anar, bufant-lo, com si fes volar una ploma o un angelet:
-Vés, pobret, vola, vola...
-Estàs ben tocat dels collons –li van dir els altres batedors.
I en Lluís em somriu mentre dóna de menjar als gats tot reclamant-los amb la seva veuassa: Nituuuuuuussss, bandidussssss.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada