diumenge, 18 d’agost de 2013

Llegendes i romanços de cec, de Bohumil Hrabal




"És possible sentir la llegenda de cada persona, no només entre la família i els parents pròxims i llunyans, sinó que cadascú es crea una llegenda sobre si mateix. D'aquesta manera cada persona pot explicar tota una pila de llegendes per, amb l'ajuda de la saba de la imaginació i la mentida amorosa, polir i interiorment arrodonir i completar algun esdeveniment que traspassa la seva existència i que s'adreça cap a la trascendència. Els banquets de noces i d'enterrament són els llocs apropiats per a la tradició oral de les llegendes familiars. Però el lloc pincipal on és fabriquen les llegendes i s'arrodoneixen i es completen interiorment són les tavernes amb els parroquians habituals que durant anys i decennis saben explicar llegendes dels presents i dels absents, o fins i tot de persones inexistents, en el sentit de gradació i de revaloració, com passa al tuti, quan sempre qui explica ha de ser matat amb el trumfo per qui es prepara a explicar. Així a la taverna és possible assabentar-se de llegendes increïbles, no només pel que fa al seu fons, sinó també a la forma, i pel seu nombre creixent, especialment quan com a participants tenim la possibilitat de ser testimoni dels primers punts de suport de la realitat, en els quals posteriorment treballa la imaginació col·lectiva durant un temps fins que neix la llegenda, a la qual ja no és possible afegir o treure res, una obra arrodonida i completada interiorment, com un artefacte, com una anècdota, com un retrat. És possible suposar que en el món existeixen, com a mínim, tantes llegendes com persones."

Post Scriptum

Llegenda

Bohumil Hrabal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada