diumenge, 11 d’agost de 2013

Un vent acanalat...

Aquest estiu ha tornat a la Nit de Misteri de Palol el nostre inefable professor d'Arbó. Fa anys que el professor d'Arbó ve a donar una xerrada en aquesta fira  que atrau visitants d'arreu. I el professor d'Arbó no garla de manera altruista sinó que s'emporta una bona picossada de l'entitat que organitza aquest esdeveniment. El fet no seria denunciable si no fos que qui subvenciona aquesta entitat és l'ajuntament de Palol de Revardit, representada pel senyor Jordi Xargay, alcalde de Palol i president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany. Mentre el Consell Comarcal té aturada la col·lecció Contes de Llegenda el senyor d'Arbó aterra a la nostra comarca i fa calaix per explicar les seves bajanades. Jo, que he treballat per aquesta col·lecció sense rebre mai un cèntim, veig amb preocupació com el Consell Comarcal té aturada aquesta col·lecció. Ara fa dos anys algú del Consell Comarcal del Pla de l'Estany va tenir una idea brillant: demanar als autors que havien publicat un llibre a la col·lecció "Contes de Llegenda" que col·laboressin de manera altruista en la Marató de Donants de Sang del Pla de l'Estany i que s'hi presentessin a explicar el seu conte. Naturalment cap d'ells hi va acudir, i la idea em va semblar desproporcionada i digna per emmarcar en el museu dels descerebrats. El Consell Comarcal del Pla de l'Estany, que no ha tingut mai cap interès en promocionar els contes d'aquesta col·lecció, volia estalviar-se els diners que cada any donava en aquest esdeveniment.  Jo, però, vaig dir al  funcionari del Consell que va fer de mitjancer que com a coordinador de la col·lecció em presentaria en aquell acte i que hi participaria sense cap problema.

Vaig arribar al pavelló de la Draga. La meva actuació, acordada amb el Consell Comarcal no apareixia en el programa. Vaig entrar al pavelló, nerviós, era la primera vegada que actuava en un espai tan gran.  A la dreta hi havia els donants de sang, ben atesos per la organització i a l'esquerra, un petit escenari. A baix, un rotllo de pares i mares observaven les danses que organitzaven els seus fills. Vaig parlar a l'escenari amb el funcionari amb qui havia acordat la meva actuació. Ells va dir als pares i mares que no marxessin, que l'Àngel Vergés els explicaria diverses llegendes. Vaig posar el meu llapis USB i vaig entrar el meu powerpoint de les dones d'aigua. Vaig començar a explicar llegendes i històries. A baix, els pares estaven amb els seus fills i no m'escoltaven. Cap d'ells havia vingut a escoltar-me i tots garlaven aliens al que jo estava explicant. Aleshores vaig tenir una revelació, vaig agafar el micro talment com ho faria en David Bisbal i vaig engaltar una frase cèlebre, una estracanada de la casa, un estirabot de can Gifre, una bravada d'all de les Rodes, una cop de saca de carbó de Santa Maria, una cabàs de xisca de Camós. Vaig agafar alè i vaig pronunciar la descripció d'un pet que m'han tramès de generació en generació els membres de can Gifre: "Un pet és un vent acanalat que passa per les vies merdoses, s'infla, es desinfla, pet, put i fuig." I tot seguit vaig deixar el micro i vaig tocar el dos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada