dimarts, 24 de setembre de 2013

Fades o bruixes?

 Sovint m'he preguntat com és que a la Mota (Palol de Revardit) hi podem localitzar tantes places de bruixes? Com és que en aquest indret la tradició ens guarda tants motius etnopoètics relacionats amb bruixes i bruixots?


Restes del dolmen de la Mota


Anoteu els motius etnopoètics que hi ha a la Mota:  "El bruixot de Riudellots", "l'avi Garcia," "la Matabous"... (Sense comptar amb la patètica i artificial "NIt de Misteri" que des de fa temps alguns habitants de Palol de Revardit s'han inventat...) I què podem dir de la gorga de les Bruixes molt a prop de Riudellots de la Creu?

I com és que a Pujarnol (Porqueres) s'esdevé un fet semblant?

Si estudiem bé aquests dos indrets podrem comprovar com aquests dos punts ens guarden els dos únics dolmens coneguts al Pla de l'Estany. No és una casualitat que en aquests dos indrets la tradició hi situï tantes llegendes protagonitzades per bruixes i bruixots.  Tant a la Mota com a Pujarnol hi tingueren lloc diversos cultes pagans i cultes als morts en temps remots.  

Dolmen de Pujarnol

Al llarg de la història el cristianisme va combatre molts d'aquests indrets on se celebraven aquesta mena de ritus i pràctiques. Una prova d'això n'és la capella de Sant Dalmau que s'aixeca a la Mota mateix. El cristianisme va voler combatre i substituir molts d'aquells ritus pagans que el poble tenia ben arrelat i assumit.


La Mota i Pujarnol evoquen sense cap mena de dubte als ritus i pràctiques que van adorar els esperits de la natura. Tots dos indrets són punts on l'aigua hi ha brollat de manera permanent. L'aigua i els seus esperits fou objecte de nombroses pràctiques paganes. 

El cristianisme va convertir moltes d'aquells esperits i indrets de culte en personatges malèfics que s'havien de combatre. Calia combatre alguns d'aquells indrets de cultes pagans amb històries protagonitzades per personatges malèfics. Així, doncs, podem entendre les places de bruixes que tenen aquests dos indrets, la Mota i Pujarnol. També podem entendre com les bruixes de Pujarnol s'escandalitzen quan el segon geperut els recorda el diumenge, perquè el "diumenge" del nostre entranyable i envejós geperut té la mateixa funció que la capella de Sant Dalmau de la Mota. 

A la Bretanya, per exemple, qui dansa en les places de bruixes són les "korrigans", unes fades anomenades "petits genis" o "petites dones". En aquestes places, les fades no s'escandalitzen quan el geperut (oh, rondalla universal!) els sorprèn tot dient "diumenge". Elles només castiguen el geperut que no és enginyós i que no sap fer cap rima amb l'últim dia de la setmana. Elles gratifiquen el geperut enginyós, a qui donen fortuna perquè és capaç de dir: "Et le dimanche aussí, / et voilà la semaine finie!" De fet, les "korrigans" bretones i les nostres bruixes tenen moltes semblances. Les nostres, però, els pesa massa la llosa que el cristianisme els imposà. De fet, les nostres bruixes, les nostres "korrigans" no són res més que l'evocació d'aquells esperits de la natura, les nimfes de l'època clàssica, les dríades protectores dels arbres, les parques que regeixen i que tallen els fils de les nostres vides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada