diumenge, 1 de setembre de 2013

Pont Major

El pont de l’Aigua, Pont Major, el pont del Dimoni... L’antic accés a Girona, la Clau del Regne. El barri de Pont Major continua guardant un aire antic, i vell que em fa pensar en els folkloristes que hi van néixer i trescar. En Camils Geis, per exemple, i el seu amic de Sarrià de Ter, en Josep Casassa. Tots dos vivien a un cop de fona l’un de l’altre. Encara podeu anar al Centre Cívic de Pont Major i admirar els interiors modernistes de l’antiga destil·leria Regàs. Josep Casassa hi va treballar de xerric. Dóna gust entrar-hi i fer-hi un tomb. I al costat, la biblioteca Just Casero. Sarrià i Pont Major tenen dues bones biblioteques ben properes i totes dues fan una funció important als veïns de la zona.
Una de les llegendes més comunes i escrites de Girona és la llegenda del pont de l’Aigua. La va recollir Pere Alsius i nombrosos escriptors del segle xix i començaments del xx. La llegenda serveix també per explicar nombrosos megàlits escampats i dispersos en les nostres comarques.

El pont em serveix també per a visionar altres records que m’ha tramès o que he llegit. Les antorxes humanes de l’accident de tren de l’any 1938 llançant-se a l’aigua del Ter buscant el miracle de la salvació i les fures que la Guàrdia Civil de Sarrià va confiscar d’en Pito Vilardell i que va fotre riu avall. A Pont Major, mentre la borinor dels cotxes atordeix als vianants  un munt d’imatges antigues m’embolcallen.  





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada