divendres, 13 de setembre de 2013

Quim de les Ermites vs. Pere de les Hermanites

M’ha sorprès que vàries persones, avesades al treball de camp, no hagin tingut mai cap notícia d’en Quim de les Ermites. Potser això passa perquè hom pregunta sempre el que li interessa i deixa de banda el que no li és d’interès. Si t'interessen els topònims relacionats amb llops, els teixos perduts en retalls de bosc i els pous de glaç espatllats segurament no goses preguntar sobre aquell bosquerol llegendari que va governar la muntanya de Rocacorba durant dècades. Perquè parlar d’en Quim de les Ermites és parlar del “senyor de Rocacorba”. I no exagero. Parlar d’ell es comentar mil i una anècdotes de cacera, i també parlar d’alguns episodis foscos de la Guerra Civil, dels emboscats i dels maquis. Orfe de ben petit en Quim va ser afillat per la seva tia, que vivia a can Mitjà de Rocacorba. Va créixer i viure lliure a la muntanya. Va carbonar a Rocacorba i la cacera fou la seva gran afició. Quan el cos li va fallar en Quim es ventà un tret. Vivia a Mieres. En Quim és conegut a Banyoles, a la vall del Llémena, a Mieres, a Santa Pau i a molts altres indrets. Alguns el confonen amb en Pere de les Hermanites. La facil·litat per confondre les ermites amb hermanites, dues paraules amb rima idèntica, fa que moltes persones hagin barrejat ja els dos personatges.

En Pere de les Hermanites fou un mosso de ca l’Estany de Sant Miquel de Campmajor que va acompanyar una filla d’aquest mas a l'ordre religiosa que tenia cura dels ancians a l’asil de Banyoles. Fou mosso fidel fins als seus darrers dies i passà amb el seu carro a captar per l’asil banyolí per molts racons de la província de Girona durant forces anys. De Banyoles a Camós, de Vilademuls a la costa, del Collell, Santa Pau i Olot, moltes persones recorden el carro i la figura fràgil d’en Pere tot recollint diners i aliments pels vellets de l’asil. A Banyoles en Pere fou un personatge ben popular. Tenim bones fotografies d’en Pere exhibint les peces de roba que ell mateix es feia amb saca per la festa de  Sant Antoni. I la seva imatge amb  fanalet esperant l’arribada dels tres reis com la d’un nen il·lusionat és tendre i evoca una ànima innocent i pacífica.  En Pere i en Quim foren dos personatges ben diferents i  antagònics que la gent ara confon. Tots dos, però, perviuen encara a la nostra memòria col·lectiva. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada