diumenge, 6 d’octubre de 2013

Fira del Cop d'Ull Infantil

Ho he dit a en Joan Oliveras, que va fer l'EGB amb mi i que avui hem coincidit a la Plaça Major: quan érem petits flipàvem amb els madelmans, els landrovers dels geipermans i els skaters i no vam tenir ni la meitat de les joguines que han tingut els nostres fills. La majoria d'aquelles joguines arribaven sempre pels Reis. Rarament arribaven amb un aniversari i encara menys amb la caiguda d'una dent. Els angelets encara no s'havien convertit en Ratoncitos Perez. 

Les joguines dels nostres avis eren ben diferents de les nostres. Els sants de les capses de cerilles, les boles que es venien a Plaça, algun aro i baldufa, i poc cosa més. La resta de les seves joguines eren elements de la natura: pinyols, canyes, branques de sabuc. Elements prou útils per a fer un xiulet, una escopeta i una bona petadora. 

Els nens d'ara neden en l'abudància. I per verificar-ho només cal passejar per la Fira del Cop d'Ull Infantil. Parades amb joguines gairebé per estrenar. Joguines que han sortit d'un caprici o febrada infantil i que fan nosa a l'armari. Ho sé perquè a casa ha passat. Pares i mares, avis i àvies, adolescents amb camiseta "The faker" es passegen per la fira. 

Avui hem muntat parada a la Cop d'Ull. Ja tocava. Els meus fills estaven d'allò més il·lusionats. Per començar aquesta Fira comença amb un "tonto l'últim", és a dir, que qui matina pot muntar la parada de joguines allà on vol de la Plaça. Per això hi ha pares que a quarts de sis ja munten les parades. Qui arriba tard, li toca un racó poc concorregut. Nosaltres ens hem posat davant d'una caixa de la qual més val no fer-ne propaganda. Els meus fills estaven d'allò més il·lusionats. Jo he recordat que a prop d'on hem muntat la parada hi vivia la Neus, una dona soltera que solia venir a dinar a casa convidada i que sempre ens regalava Cavalls Forts i caramels. La Neus era una fan d'en Raphael i sempre s'emocionava quan el veia cantar. Recordo que també ens va regalar algun disc d'havaneres que a casa cantàvem com si fóssim indians. El que recordo, però, més de la Neus és que sempre em regalava segells. Molts segells eren de Mèxic, el país on el seu xicot va anar a viure exiliat després de la guerra. Ella no el va seguir, i es va quedar a Banyoles a tenir cura dels seus pares. El seu xicot va refer la seva vida a Mèxic i es casà. Ells dos no van perdre el contacte i de de tant en tant s'escrivien. Guardo els segells de la Neus com un preuat tresor i m'imagino totes les cartes d'enyorança que tots dos es van escriure. Ara encara em sembla que escolto els plors de la Neus, a la cuina de casa, evocant la seva trista història d'amor i eixuplagant-se amb la meva padrina que cuinava un olorós i deliciós rostit. 

La Plaça i voltants s'ha emplenat de parades i passavolants. Els preus  fan que sempre hi hagi algú que s'aturi a la parada i que et compri un Gormiti, una de les Bessones, o bé qualsevol giny mecànic amb piles.  A les primeres hores, una tropa de mestres amb bosses, diners en sobres de plàstic, han començat a comprar llibres i jocs eductius. Els docents aprofiten els preus regalats per renovar les joguines i llibres de les seves aules.  Llibres amb lletra de pal i lligada. Potser caldria tenir present totes aquestes mestres que feinegen en diumenge perquè estimen la seva feina.  En Josep Pinatella carrega una bossa plena de cavalls pels seus carros que fa amb les seves pròpies mans. En una parada, estic a punt de comprar un obra d'en Capote. Al final no ho faig, perquè recordo que ja el tinc en una edició de Proa. Porta per títol: "Desdejuni a can Tiffany". La Fira del Cop d'Ull em recorda que tinc aquesta lectura pendent, però em fa mandra sempre llegir tots aquells llibres que ja he vist en pel·lícula. 

 Les joguines que es venen solen estar sempre amb molt bon estat i els preus són ben econòmics. Sempre hi ha però algú capaç de regatejar-te el preu d'una figura que té un preu regalat.

 La gran quantitat d'activitats que se celebraven avui no han privat que la Fira de Cop d'Ull infantil fos tot un èxit. Podíem haver anat a Besalú, a la fira d'editorials independents, a la Fira de l'All de Cornellà del Terri o bé anar a veure el castell de Palol, a la sortida organitzada pel Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Avui, però, tocava plantar parada a la fira del Cop d'Ull. 

Hem tornat a casa ben refets, perquè teníem el dinar ja fet a la nevera i també perquè els dos nens havien fet forces vendes. És tot un plaer veure com els teus fills es fan amo d'una parada i com tornen canvi amb tanta desimboltura.

 La Fira, però, podria explotar-se d'allò més. Tota aquesta energia que tenen els nens i nenes per muntar una parada podria venir acompanyada d'algun acte cultural o lúdic, com un petit concert de música infantíl que amanís la vetllada. O un concurs de dibuix d'una joguina. O bé una exposició que evoqués les joguines d'abans, al Tint. Senyor regidor de cultura de Banyoles, oi que que es podria lligar algun acte cultural amb aquest esdeveniment. Ei, senyor regidor... Ei, desperti... Au va...




 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada