dilluns, 28 d’octubre de 2013

Josep Casassa i les mosques


 Divendres passat vaig viure un moment ben emocionant amb l'emissora de l'escola Annexa J.P. Fa anys que estic recollint i espigolant les històries que mossèn Casassa, fill de Sarrià de Ter, va escriure. I divendres em va produir un gran goig poder escoltar la llegenda que va escriure aquest escriptor gironí sobre el patró de Girona. A mossèn Casassa el van matar l'any 1936 perquè era capellà. Fora de la seva família poca gent s'ha interessant mai pels seus treballs folklòrics. La Guerra Civil encara provoca amnèsia a molta gent i la ciutat de Girona ha preferit reiventar-se el llegendari abans de pouar-lo de la tradició. 

Casassa no tenia l'estil d'en Sagarra, ni pintava paisatges com en Ruyra. Casassa tampoc no dominava el lèxic com en Josep Pla (vegeu com omet la paraula "narius" del seu text per escriure "els forats del nas"), ni tenia el domini de la ploma del gironí  Miquel de Palol, l'autor de Camí de Llum per posar un altre exemple. Casassa no va ser un gran escriptor. I segurament que no ho va voler ser mai, d'escriptor.  Casassa era un folklorista i recollia històries. I punt. I les històries l'emocionaven, i per això va tastar tantes arts: va dibuixar i pintar,  va escriure poesies i obres de teatre i va recollir un munt d' històries de la gent gran. 

 El gran mèrit de Casassa fou el de recollir la veu del poble, el saber escoltar els avis i àvies que va conèixer a les primeres dècades del segle xx i recollir les seves històries. Divendres vam escoltar la seva veu a l'emissora i tots els nens i nenes de l'Annexa van escoltar el so de les mosques vermelles, verdes i negres de la seva llegenda volant sobre la ciutat de Girona.  
 
“Quan els gavatxos vingueren a assetjar la ciutat de Girona, després de moltes baralles, entraren dins la ciutat escorcollant tots els temples. Entraren a Sant Feliu i robaren tot el que els vingué a la mà, profanant el cos incorrupte del màrtir Sant Narcís. El tiraren per terra i l’arrossegaren per l’església. Però mentre això feien, sortí del cos ferit del sant unes mosques que eren d’un tamany entre les de bou i les vironeres. I n’hi havia de tres colors: negres, verdes i vermelles. Aquestes mosques pessigaven els cavalls dels francesos i, a cada pessic, mataven un cavall. I això mateix feien quan pessigaven a un francès.
 
Diu que els llocs on pessigaven eren els forats del nas. Més mai no s’ha sabut quines eren les mosques que pessigaven: si les negres, les verdes o les vermelles... El lloc on n’hi havia més era als voltants del temple de Sant Feliu i el carrer que porta el nom del carrer de les Mosques. Morien tants francesos que la pesta i la fam els obligà a marxar cap a França on havien vingut. I mai més els francesos han pogut veure a sant Narcís.”

Una llegenda de mossèn Casassa il·lustrada a l'escola CEIP STA MARGARIDA de Quart:
 

 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada