dimarts, 22 d’octubre de 2013

Maleïts rumors

En els pobles petits els rumors corren com la pólvora i estigmatitzen al pobre desgraciat que n'és víctima. Hom no sempre es pot defensar amb arguments assenyats i argumentar la pròpia versió dels fets. La murga, imbècil i mediocre, sempre àvida de carnassa, celebra amb un bullying col·lectiu com la guillotina del menyspreu recau sobre l'acusat. Aquí tot és vàlid per acarnissar-se contra el presumpte delinqüent. Perquè la murga no contempla la presumpció d'innocència, ni vol entendre les causes ni les raons que sovint han desfermat el desastre. No distingeix la veu de la defensa. Ella actua tal com va predir Le Bon, deixeble de Freud, sense pensar, com una massa forassenyada i descentrada.  I quan escric tot això penso en alguna víctima de la Guerra Civil i a tots aquells rumors que va portar davant les tàpies del cementiri de Girona a tants dissortats defensors de la legalitat republicana. Tots ells condemnats per aquells maleïts rumors que van fer circular alguns dels seus veïns amb total impunitat. I el més greu de tot plegat és comprovar com aquells rumors i com aquella inèpcia institucional perdura encara en els nostres dies. L'escriptor valencià Manuel Vicent ho va deixar magníficament detallat en la seva columna del País referint-se als màrtirs beatificats aquest passat cap de setmana: 

" El olor a cera e incienso perfuma los pies de escayola de los mártires beatificados; però los enterrados en los barrancos reciben el aroma de las plantas silvestres, la lavanda, el anís, el tomillo y el espliego.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada